Habitatges de lloguer a 250€ i 400€ al mes. El sistema concessionari ho fa viable.

Una línia d’actuació social i econòmicament molt positiva facilitarà pis a molts que avui no poden accedir-hi

Pel seu notable interès social i econòmic ens permetem publicar l’article “Vivienda, fuente de soluciones frente a la crisis actual. De causa a instrumento de salvación“, signat per Toni Bosch Palma, com a membre de l’equip impulsor del projecte de construcció d’habitatges del sistema concessionari. Aquesta revolucionària forma d’enfocar-la a promoció massiva d’habitatges de lloguer molt barats, troba la solució per abaratir-los sensiblement, en basar-se en l’aplicació dels principis de la concessió administrativa; amb això, i per simplificar, s’aconsegueix eliminar la repercussió del cost del sòl en el preu del lloguer. També es rebaixen o s’eliminen altres costos dels què formarien l’escandall de costos de les formes tradicionals de construcció. A més, el sistema servirà per a reanimar el decaigut sector de la construcció d’habitatges. La prova de què l’anterior no és una entelèquia, ho demostra que la SEOPAN, la patronal dels constructors, ha fet seva la idea i que el grup parlamentari de CiU ha presentat el dia 23 de juny de 2009 una “Proposición no de ley para impulsar la creación de un gran parque de viviendas de alquiler a precios asequibles, mediante sistemas de colaboración público-privado

Podeu llegir l’article en PDF

Equip de Redacció

Espanya a la cua de la recuperació, per què?

Barcelona, 12 de maig de 2009

Espanya sortirà de la crisi més tard que la majoria de països i en pitjors condicions

Quan en sortirem d’aquesta crisi? Ens refarem abans o més tard que la majoria de països? Les crisis, en general, són fruit d’excessos, quan més gran i durador és l’excés més profunda és la crisi i més costa sortint-se’n.

Espanya pateix una crisi gestada, sobretot, per la coincidència de dos grans desequilibris o excessos: un creixement econòmic explosiu explicat per una proporció insana -per insostenible- de la construcció residencial, i una exuberància de consum i d’inversió afavorida per uns tipus d’interès extraordinàriament baixos (negatius en termes reals durant molts anys). Això va dur a una inflació dels preus dels actius, particularment dels habitatges, que feia que cada cop es requerís més endeutament per poder-los adquirir i que havíem de finançar recorrent a l’estalvi d’altres països. Un i altre desequilibri constitueixen un coll d’ampolla que farà que en sortim més tard que cap altre país. Continua llegint »

Educació: Èxit o fracàs

Gairebé és un tòpic parlar avui d’avaluació de resultats tan en l’àmbit acadèmic com en el polític, tothom s’esforça en realçar els èxits i minimitzar els fracassos. També cada vegada és més difícil diferenciar quin és l’aspecte que es vol valorar, el professional o el personal. Tot i que la societat té uns paràmetres per mesurar l’èxit, i en la seva absència el fracàs, i que en general els centra solament  en els mateixos: fama, poder, reconeixement i posicionament social, aquests són considerats com a situació final. No importa tant el procediment utilitzat per aconseguir-ho, com per exemple, en l’àmbit polític el que compta és mantenir-se en el poder, per tant guanyar i preservar-l’ho és triomfar. Això és el que estem  transmetent a nivell global als nostres joves i adolescents, ja que solament es diu que, qualsevol paràmetre d’èxit és una forma de poder , i per tant que una manera de pensar ens porta a una forma de comportament.

I així caldria que potenciéssim una vegada més els hàbits de treball que es solidifiquen amb la voluntat d’aprenentatge, i per tant, no cal aquest desfici de competir amb els demès, sinó que cada un ha de ser el número u amb sí mateix, sense perdre de vista que la competència estimula, però que la cooperació reforça la pròpia persona.

Cal que comencem a ser crítics en aquests falsos èxits professionals i electorals a què tan ens tenen acostumats, anar-nos dirigint al punt de passar del “tenir” al “ser”.  Intentar adquirir aquesta responsabilitat no és gens fàcil, crear-nos espais que, poc a poc, ens vagin dotant de capacitat de veure el que és necessari i el que no ho és, i anar-nos alliberant i lluitant contra els patrons que ens han intentat imposar.

RAMON ROIG

23 de juny de 2009

El debat sobre les caixes d’estalvi (i com estar vigilants per a què no les desnaturalitzin i no se les emportin)

Algunes institucions financeres -americanes especialment-, actuant amb cobdícia il·limitada i sense ètica ni control institucional, van concedir infinitat d’hipoteques (hipoteques escombraria) a persones no solvents, provocant una bombolla hipotecària. Quan es va veure que els prestataris no podien pagar, la bombolla va esclatar i moltes d’aquelles entitats entraren en serioses dificultats en la seva solvència: unes feren fallida, d’altres foren nacionalitzades i d’altres foren ajudades pels poders públics, però amb l’obligació de seguir les seves indicacions. La crisi de les institucions financeres americanes, en una mena de “tsunami”, es va estendre arreu del món, ja que els bancs americans havien contaminat a part de la resta de la banca mundial, mitjançant el virus de la titulització de les hipoteques escombraria que els havia  venut. A Espanya també va arribar el tsunami americà, no perquè les nostres institucions financeres haguessin comprat gaires d’aquelles hipoteques contaminades, sinó perquè aquí també havíem generat una bombolla hipotecària pròpia, que havia portat a una escalada imparable dels preus del sòl i dels habitatges, i a una construcció desmesuradament excessiva d’habitatges, molt per sobre de les necessitats reals.

Tot això va esclatar en el moment en què els preus desorbitats dels habitatges i el tancament Continua llegint »

9 de juny: segona sessió de les Jornades «Economia de mercat, ètica i justícia social en temps de crisi»

Targetó i programa en PDF

Us recordem que el proper dimarts 9 de juny tindrà lloc la segona sessió de les Jornades «Economia de mercat, ètica i justícia social en temps de crisi», organitzades pel Centre d’Estudis Econòmics i Socials, CEES, amb la col.laboració del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona, la Societat Catalana d’Economia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) i la SEDASE (Facultat de Teologia de Catalunya)

Continua llegint »

Jornades «Economia de mercat, ètica i justícia social en temps de crisi»

Targetó i programa en PDF

Barcelona, 19 de maig  i 9 de juny de 2009
Sessions de 19 a 21 hores

Organitza: Centre d’Estudis Econòmics i Socials

Amb la col·laboració de:

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona

Societat Catalana d’Economia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans)

SEDASE (Facultat de Teologia de Catalunya)

Continua llegint »

Crisi i medi ambient

Tot just començar el nou segle, la Unió Europea es va conjurar en una cimera a Lisboa, per situar-se com a capdavantera a nivell mundial als terrenys econòmic i social, en un termini de deu anys.

Per aconseguir-ho va definir els grans principis que haurien d’informar la seva política vers a una plena ocupació i transformar-se en una economia del coneixement, amb un fort desenvolupament en els camps d’I+d+I.

Més endavant va afegir-hi un nou eix. A la cimera de Goteborg de 2002, es va comprometre a assolir aquells objectius, però sempre sota la pauta del camí cap a un desenvolupament sostenible. Els criteris econòmics, socials i mediambientals serien les tres òptiques en què s’haurien d’avaluar tots els nous projectes.

Però la UE va voler anar més enllà. I en una nova reunió de treball va emetre un document on deia explícitament que la introducció dels criteris mediambientals i la renovació de l’estructura productiva que això comportava, era la gran oportunitat per desenvolupar noves tecnologies i una inversió estratègica en la renovació del sistema productiu que permetrien de manera molt significativa que la UE assolís els objectius de l’agenda de Lisboa 2000, és a dir, liderar econòmicament, social i mediambiental el grup de països que han de conformar la primera potència econòmica a nivell  mundial. Continuar llegint…

Web en construcció

Estem renovant el web del CEES.  Durant uns dies, doncs, us preguem que disculpeu les irregularitats que pugueu observar en el nostre web.

Per a qualsevol comentari, podeu adreça-nos un missatge a secretaria@ceesocials.org

Gràcies per la vostra comprensió.

Agricultura i Canvi climàtic

Article aparegut a Dossier Econòmic de Catalunya, 9/15 de juny de 2007

Fotografia

Fotografia

Aquests dies arrel de la presentació dels successius informes del Panel d’experts de NNUU, estem assistint a un allau de noticies sobre el canvi climàtic.

Parlar de canvi climàtic, instintivament ens dur a pensar en el protocol de Kioto, i d’aquí als permisos de contaminació per determinats sectors industrials, si be cal recordar que el gruix de les emissions venen del transport seguides de la industria, però també de l’habitatge i de l’agricultura.

Però no voldria centrar-me en el camp com emissor de gasos efecte hivernacle, sinó com a subjecte que pot rebre les conseqüències de les polítiques que es puguin dissenyar per a pal•liar-ne els efectes. Llegir +

Els reptes de l’agricultura, avui


Article publicat a El Periódico, 11 de juny de 2007

Hem de sortir del discurs de mirada curta i queixa sistemàtica que no afavoreix les bones
solucions

Parlar del món agroalimentari no sempre resulta senzill. Tot sovint, les referències que arriben fins a la ciutadania sobre aquest sector són que es tracta d’un col•lectiu que sempre es queixa. En canvi, aquesta visió és molt distant d’aquella que es pot veure quan et pares a analitzar la realitat. En realitat, la imatge d’un pagès apartat de la modernitat ja ha quedat enrere. La innovació i les noves tecnologies han entrat al sector agrari des de fa un grapat de dies i actualment, tot i que encara queda molt per fer, comptem amb nombroses explotacions, cooperatives i indústries amb capacitat de fer front al repte de la competitivitat.
Llegir +