Agricultura i Canvi climàtic

13 de febrer de 2009

publicat per Redaccio

Article aparegut a Dossier Econòmic de Catalunya, 9/15 de juny de 2007

Fotografia

Fotografia

Aquests dies arrel de la presentació dels successius informes del Panel d’experts de NNUU, estem assistint a un allau de noticies sobre el canvi climàtic.

Parlar de canvi climàtic, instintivament ens dur a pensar en el protocol de Kioto, i d’aquí als permisos de contaminació per determinats sectors industrials, si be cal recordar que el gruix de les emissions venen del transport seguides de la industria, però també de l’habitatge i de l’agricultura.

Però no voldria centrar-me en el camp com emissor de gasos efecte hivernacle, sinó com a subjecte que pot rebre les conseqüències de les polítiques que es puguin dissenyar per a pal•liar-ne els efectes.

S’ha d’anar cap energies netes, i en el cas del transport, ara per ara, tot apunta cap un mix amb biocarburants i bioetanols. Les terres de secà que veuen reduir la seva viabilitat econòmica, sobre tot si hi afegim les previsibles retallades dels ajuts comunitaris poden trobar aquí una nova sortida , però alhora pot tenir conseqüències negatives com una pujada dels preus dels pinsos per a la ramaderia, pedra angular de la nostra producció agrària, o per la biodiversitat .

Les variacions de les temperatures i precipitacions pot forçar a una reubicació de conreus ara importants, com zones fruiteres i fins i tot de fruita seca, Caldria doncs repensar algunes de les actuacions que s’estan fent , perquè potser ja no seran valides per la zona agroclimàtica en que es trobaran, i perquè en poden haver sorgit de noves en altres àrees. A tal d’exemple no massa important però significatiu, fer esment de la introducció de la vinya en determinades zones de la Gran Bretanya aprofitant l’atemperament del clima en aquelles latituds.

I no cal parlar de l’aigua. Tema tabú a casa nostra i mes en zones agrícoles. No hi ha hagut un veritable debat sobre la realitat de les necessitats hídriques davant diversos escenaris possibles i com fer polítiques serioses de gestió tant de l’oferta com de la demanda.

I si parlem d’emissions d’origen agrícola, podríem començar a pensar en canvi de composició de pinsos I maneig de bestiar per intentar reduir les emissions d’origen digestiu, o canvis en la fertilitzacions de sols.

Resumint, mentre que si amb dificultats, s’està obrint un debat sobre el tema energètic, o s’estan fent propostes sobre el transport o l’habitatge, difícilment trobarem material solvent per formular una política agrària de futur tenint en compte els paràmetres del cavi climàtic en el seu mes ampli sentit.

Jordi Sala

Director de l’Àrea de Medi Ambient del Centre d’Estudis Econòmics i
Socials (CEES)
formatpdf Article en PDF


Publica el teu comentari