“Cap nen sense bigoti” – Fam i Pobresa” – Editorial Programa Plusvàlua 25/05/17
publicat per Secretaria
Editorial Programa Plusvàlua 25 de maig de 2017
“Campanya “Cap nen sense bigoti” – Fam i pobresa”. Joan Elias, Vicepresident del CEES
La nostra societat s’enfronta a una paradoxa desconcertant. D’una banda hi ha un excés de producció d’aliments que genera un important malbaratament. D’altra banda, persisteixen situacions de pobresa alimentària i de malnutrició, que s’enquisten en determinats països i estrats socials.
Encara que ens pugui sorprendre, la producció d’aliments és superior al consum. Així, queden lluny les previsions catastrofistes de Malthus, l’economista i demògraf anglès, que va predir l’extinció de la vida humana com a conseqüència de l’esgotament dels recursos alimentaris. Quan Malthus va publicar les seves teories, basant-se en les estadístiques de principis del segle XIX, al planeta hi havia 1.000 milions d’habitants; ara som prop de 7.500 milions d’ànimes. Amb tot, ll món pot produir els aliments necessaris per cobrir les necessitats de la població que l’habita i, fins i tot, en produeix un excés que es malbarata a tots els nivells de la cadena alimentària, des dela producció fins a la llar, passant per la distribució i la restauració.
De fet, al món podríem passar amb menys aliments. El malbaratament representa una tercera part de la producció i, a més a més, cal calcular que hi ha més de 1.000 milions de persones adultes amb sobrepès i uns tres-cents milions d’obesos.
Tots aquests excessos alimentaris, en la producció i en el consum, contrasten amb el fet que, segons la FAO, l’organisme de les Nacions Unides per l’alimentació, al voltant de 900 milions de persones passen gana al món. Al nostre país no es passa gana, o no en aquesta magnitud, però les organitzacions d’ajuda als sectors necessitats de la societat constaten la persistència de situacions de pobresa que exigeixen ajuts per poder fer els àpats diaris.
La tecnologia ha estat capaç d’esvair les pors a la manca d’aliments i també la tecnologia podria solucionar en bona mesura la sobreproducció. Però el repartiment just d’aquesta producció, l’eliminació de la fam al món i la desaparició de la pobresa alimentària exigeix repensar seriosament els mecanismes de cooperació i de solidaritat.