Continguts i vídeos del cicle «Visions de futur»
publicat per Redacció
De febrer a març de 2014, el CEES, amb el suport de la fundació La Caixa, va organitzar un cicle de debats per respondre a la qüestió: quin és el futur econòmic que ens espera?
El cicle portava per títol: “Visions econòmiques del futur” i es va estructurat en 5 sessions dobles a realitzar els dijous dies 6, 13 i 20 de febrer i 6 i 13 de març, de 7 a 9 del vespre al Palau Macaya (Psg. St. Joan, 108).
En elles deu experts de gran prestigi (vegeu el programa) ens va donar la seva visió i perspectiva de com serà o hauria de ser el futur econòmic i social que ens espera:
- Jordi Galí, Director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI).
- Alfredo Pastor, Catedràtic d’economia. IESE Business School.
- Xavier Vives, Professor i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center, IESE
- Antonio Argandoña, Catedràtic d’economia. IESE Business School
- Eugenio M. Recio, Professor honorari d’ESADE
- Enric Llarch, Director de l’Institut Català de l’Economia Verda de la UVic
- Antón Costas, Catedràtic de política econòmica de la UB. President del Cercle d’Economia
- Benito Arruñada, Catedràtic d’organització d’empreses de la UPF
- Michele Boldrin, Catedràtic de la Universitat de Washington a St. Louis i Director Executiu de FEDEA
- Charles Goodhart, Director del Financial Regulation Research Programme. LSE
Tot seguit podeu trobar un document elaborat pel coordiandor del cicle, sr. Joan Elias, amb el resum de cadascuna de les intervencions i l’accés al vídeo de cada sessió:
Cicle de debats: “Visions econòmiques del futur”
Febrer-març 2014
La crisi que s’inicià el 2007 ha posat en evidència que la ciència econòmica no ha estat capaç de donar la resposta adequada. El coneixement econòmic ha patit danys greus en la seva credibilitat. En aquest context, inevitablement, s’han obert nous debats. Molts dels supòsits sobre els que descansaven les teories econòmiques s’han vist desbordats. O bé s’han fet paleses les insuficiències dels models i els raonaments que aportava el cos del coneixement econòmic. Especialment en el sector financer, on el desastre ha estat més important. Però també en el camp macroeconòmic i en la pràctica de la política econòmica, ara sota el risc de que els avenços en polítiques socials es vegin esvaïts en un entorn d’estretors financeres i de globalització a tota costa.
Aquesta evolució dugué al Centre d’Estudis Econòmics i Socials a impulsar una reflexió sobre aquestes qüestions, oberta al públic interessat en la matèria. En col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa” es programà un cicle que respongués a aquestes preocupacions.
El Cicle es desenvolupà en cinc conferències al Palau Macaya de Barcelona en les que participaren 10 experts de prestigi i que aglutinaren a més de 500 persones. Membres del CEES col·laboraren com a presentadors i moderadors de les sessions. L’objectiu era reflexionar sobre la situació actual de les idees econòmiques i fer-ho d’una manera clara i entenedora, explicant què ha fallat, per què ha fallat i quin és el debat actual.
En la inauguració del Cicle, Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “la Caixa” marcà les aspiracions del Cicle a base de llançar interrogants: Quines han estat les causes reals de la crisi? Quant durarà? Quines conseqüències tindrà? Com regulem l’activitat sense desincentivar als agents? Com podem corregir les desigualtats existents?
Per la seva part, Ignasi Farreres, president del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, afegí altres qüestions, més concretes: podrem assegurar les pensions? com crear més llocs de treball? quan arribaran millors temps? quines mesures cal prendre per a millorar la situació?
1ª Sessió 6 de febrer: COM VEIEM L’ ECONOMIA DESPRÉS DE LA CRISI?
Jordi Galí: cap a un nova modelització de l’economia
El director del Centre de Recerca en Economia Internacional se centrà en analitzar com ha afectat la crisi a la forma en que els economistes estudien la situació econòmica i analitzen les mesures de política econòmica que més convé prendre. Com vèiem abans l’ economia? Ho fèiem sobre la base d’ un model (representació simplificada de la realitat) que considerem de consens; però sabem que té defectes: considera que la competència en el mercat és perfecta, quan la realitat ens diu que és imperfecta; oblida que hi ha rigideses en la formació de preus i de salaris; planteja com a objectiu principal el de l’estabilitat de preus, quan ha d’haver-n’hi altres en funció de la situació econòmica. I com veiem ara l’economia? Intentem establir un nou model, en el que hi afegim l’estabilitat financera, i com a instruments bàsics els tipus d’ interès i altres mitjans d’ actuació per part dels agents. Però això planteja molts nous reptes, donada la complexitat de la realitat econòmica, presenta problemes d’implementació i obliga a identificar els factors de sortida de la crisi.
Alfred Pastor: replantejar el pensament econòmic
El catedràtic d’economia de l’IESE reconegué que ara no tenim models vàlids per a explicar-nos el funcionament de l’ economia: els disponibles són insuficients; àdhuc la definició del PIB com a suma del Consum privat + Consum públic + Inversió + Sector exterior, oblida la importància del deute i del sistema financer; estem sovint en una situació d’ inestabilitat; els models no expliquen la situació dels bancs; els comportaments dels agents econòmics no són necessàriament racionals. Com arribar a una situació eficient i més justa? Hi ha tres coses importants a millorar: no pensar tant en l’individu com en la interrelació entre individus; tenir un concepte diferent del treball (no sols es tracta de sou); posar un major interès en la distribució de la renda.
2ª Sessió 13 de febrer: EL PAPER DE L’ESTAT I LA POLÍTICA ECONÒMICA
Xavier Vives: encerts i desencerts enfront de les crisis bancàries
El professor i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center (IESE) se centrà principalment en l’àmbit internacional de la crisi. Constatà que les crisis financeres sistèmiques són freqüents en la història, tant als països desenvolupats com als emergents. A més, involucren problemes de deute i monetaris. En aquesta ocasió la intervenció de les autoritats va aconseguir trencar la dinàmica de crisi, que amenaçava en reproduir la situació dels anys 30. Però es feu palès que la regulació financera era molt deficient. A Europa, el problema ha estat que l’euro es va crear sense les institucions necessàries perquè funcionés bé.
Antonio Argandoña: austeritat i reformes de l’economia espanyola i catalana
El catedràtic d’Economia de l’IESE Business School constatà que som més pobres, perdem capital humà, estem massa endeutats, falta crèdit, les reformes avancen molt a poc a poc… Hem après que l’estabilitat financera és important, que la política econòmica s’ha de fer a llarg termini, que la flexibilitat és un actiu. Les polítiques d’austeritat són necessàries, però lentes i costoses: reduir costos, flexibilitat, paciència. Cal fer reformes, perquè hem acumulat masses intervencions que fan el sistema ineficient, injust i insostenible. Però no és fàcil: oposició ideològica, discurs emocional, interessos particulars; a més, no és fàcil dissenyar adequadament aquestes reformes.
3ª Sessió 20 de febrer: EFICIÈNCIA, PREOCUPACIÓ SOCIAL I MEDI AMBIENT
Eugenio M. Recio: vigència de l’Economia Social de Mercat
El professor honorari d’ESADE establí que no cal inventar noves teories perquè ja hi ha les que poden fer front als problemes de la crisi. L’Economia Social de Mercat estableix la funcionalitat que pot tenir el mercat amb propietat privada per aconseguir un nivell d’eficiència econòmica que garanteixi el benestar de tota la població, a la vegada que permet l’exercici dels valors fonamentals que caracteritzen l’ésser humà. Ha de ser un mercat integrat en un complex ordenament del conjunt sota un Estat que estableix i vigila les regles del seu comportament. Això pot evitar les tensions entre eficiència i solidaritat i entre la sostenibilitat econòmica i mediambiental i la redistribució.
Enric Llarch: transformar la sostenibilitat en un avantage competitiu
El director de l’Institut Català de l’Economia Verda de la UVic explicà que l’economia verda és la transformació de la sostenibilitat en un avantatge competitiu a curt o a mitjà termini, tant per a una empresa o per a un territori. L’economia verda és un concepte molt comú ja als països anglosaxons i que la darrera cimera de Rio consagra en la seva declaració final. L’economia verda és un concepte transversal, que ha d‘amarar tota mena d’activitats, productes i serveis per aconseguir reduir-ne els costos que generen empremta mediambiental, tant els interns com els externs, i millorar la competitivitat de les empreses i dels territoris.
4ª Sessió 6 de MARÇ: ECONOMIA, POLÍTICA I ORGANITZACIONS
Antón Costas: cal tenir bones institucions
El catedràtic de Política Econòmica de la UB i president del Cercle d’Economia es preguntà com es construeixen bones institucions i quines importen. Una primera i essencial és la democràcia, un altre tipus són els organismes reguladors i un tercer grup són les institucions que s’encarreguen de l’estabilitat macroeconòmica. Des dels anys 80 la desigualtat no ha parat de pujar i la democràcia no aconsegueix frenar aquesta tendència. Les bones institucions no s’importen, neixen de l’experimentació quotidiana de tota la societat.
Benito Arruñada: anàlisi crítica de les propostes de reforma institucional
El catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPF afirmà que no es pot fer una reforma institucional efectiva sense tenir en compte els valors i les preferències de la gent. Les insuficiències del sistema polític de la democràcia pot ser que responguin als valors vigents en la societat. Culpar a unes suposades elits extractives passa per alt que l’important no és la distribució de les rendes si no que aquestes no es dissipin. L’arrel del problema és que tenim una economia extremadament regulada: cal liberalitzar. Som deficitaris en termes d’acció col·lectiva.
5ª Sessió 13 de Març: BANCA, FINANCES I DINERS
Michele Boldrin: els problemes dels bancs centrals
El catedràtic de la Washington University a St. Louis observà que el model que fan servir els bancs centrals en els seus anàlisis no funciona. El que s’ha fet en la política monetària no ha estat massa útil a l’economia real. Els bancs centrals no han anticipat els esdeveniments que han portat a la crisi. El sistema falla quan els bancs centrals fan previsions errònies del creixement de l’economia.
Charles Goodhart: els riscos de la sortida de la crisi
El director del Financial Regulation Research Programme de la London School of Economics va discutir les diverses falles dels anàlisis i les polítiques monetàries, de manera que les suposadament agressives i no convencionals mesures adoptades no van aconseguir treure les economies desenvolupades d’una recessió llarga amb baixa inflació i baix creixement. Hem arribat a una conjuntura en la qual els tipus d’interès han estat baixos durant molt temps. Un perill és l’alça en les taxes d’interès a llarg termini. Un altre podria ser un augment en el crèdit bancari i de les magnituds monetàries. Potser una barreja d’una mica d’austeritat fiscal, juntament amb la contínua expansió monetària segueix sent la millor manera d’avançar.
