De la guerra freda al crash. Obituari d’Eduard Berenguer
publicat per Redaccio
La Guerra freda, el pla Marshall, el naixement dels programes socials de salut i pobresa americans, el naixement de la Seguretat Social Espanyola, el final de Bretton Woods, el club de Roma, la crisis del petroli, la teoria del preus de Milton Friedam, la primera conferència mundial sobre el clima, el primer Macintosh, la teoria de l’alliberació, la reunificació Alemanya, el naixement d’internet, el tractat de la Unió europea, la bombolla puntcom, la comptabilitat generacional de Kotlikoff, la formulació de la tercera via d’Anthony Giddens, l’aprovació del protocol de Kyoto, la cotització de l’euro, la caiguda de Leman Brothers, la revolució à rab , el crash del 2009 i els actuals desequilibris a l’ Europa del sud… totes aquestes coses van succeir al llarg de la vida de l’Eduard amb els seus 64 anys de vida. Des de fa uns quants anys reflexionava i analitzava tots aquests esdeveniments especialment els batecs de la realitat econòmica i social del nostre paÃs.
El currÃculum del Dr. Eduard Berenguer i Comas és  el d’un excel·lent i reconegut professor de la Universitat de Barcelona. Nat a Palma de Mallorca al 1947, es llicencià i posteriorment es doctorà en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. Va ser professor titular del Departament de Teoria Econòmica. Obtingué primer una cà tedra en Fonaments de l’Anà lisi Econòmica a Extremadura i posteriorment el 1991 guanyà la cà tedra en Fonaments de l’Anà lisi Econòmica a la Universitat de Barcelona.
La Ciència Econòmica romandrà les primeres aplicacions fetes per el Dr. Berenguer de la Comptabilitat Generacional a Espanya i Europa per a l’anà lisi de la sostenibilitat de l’Estat del Benestar.
Especialitzat en Macroeconomia, ens deixa treballs de recerca i publicacions cientÃfiques en l’ à mbit de la Economia de la Salut, l’Economia Pública i les Finances. Mes conegut per ser un articulista habitual de la Vanguardia, i col·laborador en mitjans de comunicació com Catalunya Rà dio i Radio Estel, i també conegut per els seus interessants articles sobre la crisi econòmica el 2008 a la Revista Dinero, que van ser del tot premonitoris. Va participar també en diverses Jornades dedicades a l’anà lisi i aplicabilitat de l’Economia Social de Mercat als problemes econòmico i socials d’avui.
Catedrà tic de Teoria Econòmica, Investigador del Centre d’ Anà lisi Econòmica, Membre de la Societat Catalana d’Economia, Director del departament de Teoria Econòmica, Director de la revista acadèmica Cuadernos de Economia, Membre independent del Comitè de Govern d’ Unió Democrà tica de Catalunya, però per sobre de tot, un amic del seus amics i un professor que deixarà en el seu mestratge moltes veus per els proper anys.
Xavier Melo- Dr. en economia i membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials
(CEES)
[...] la seva memòria, hem publicat aquest obituari al web del CEES i el programa de rà dio Plusvà lua li va dedicar l’edició del dia 23 de [...]
Thanks for the sensible crtiique. Me & my neighbor were just preparing to do a little research about this. We got a grab a book from our area library but I think I learned more from this post. I am very glad to see such wonderful information being shared freely out there.
No deis nunca, nunca, nunca, por muerto al Madrid. Es un eqpiuo que triplica al Bare7a en Copas de Europa y lo dobla en Ligas. Esto es una realidad. Sf3lo con eso nuestro orgullo es infinito. Estamos hablando del mejor quipo del mundo en los 2 faltimos af1os (Bare7a), contra el mejor eqpiuo de la historia (107 af1os). Hablando de nfameros, y no de opiniones (que como deceda Clint Eastwood, son como los culos).Dicho esto, felicidades por conseguir la excelencia.Volveremos