Dossier Premsa Economia Mundial març 2012

Escric aquestes puaarles de manera esponte0nia, i d’un tret. Poden semblar agressives i emocionals, perf2 no provenen de la re0bia, si no de la tristesa. Tristesa davant del triomf de plantejaments, molts d’ells irracionals i ideolf2gics, que juguen amb la vida de moltes persones amb arguments (encara que no tots, que quedi clar) falsos, hipf2crites, o molt poc fundats Em molesta sobretot la hipocresia quan es refereix al fet que no es pot protegir l’ocupacif3 amb me8todes del segle XX, i encara me9s la hipocresia de referir-se a paefsos com Alemanya, Dinamarca o Sue8cia com exemples a seguir. Si es volen seguir aquests models, que es segueixen en la seva totalitat, i no agafant nome9s alguns de les institucions (com per casualitat, les referides a la flexibilitat), perque8 aixed es desdibuixa totalment el suposat exemple a seguir, es crea un desequilibri, i enlloc de construir una proteccif3 del segle XXI, no es construeix cap proteccif3.A Alemanya, l’acomiadament improcedent suposa la readmissif3 del treballador o una indemnitzacif3 pactada (i no una miserable indemnitzacif3 de 33 dies per any treballat per sancionar un acte il•legal, amb una antigfcetat mitjana a Espanya d’uns 9 anys, i que no fa re9s que disminuefr), hi ha un sistema de cogestif3 en moltes institucions del dret laboral (de l’acomiadament individual fins a la prese8ncia dels treballadors en la gestif3 de grans empreses), les mesures de flexibilitat interna, com la suspensif3 temporal parcial i total es veuen acompanyades de veritables mesures de compensacif3 econf2mica venint de l’estat, l’atur e9s me9s generf3s, es paguen salaris de tramitacif3 etc No conec en detall el sistema de proteccif3 laboral a Dinamarca o a Sue8cia, perf2 se9 que tenen un sistema de proteccif3 social que tothom enveja, aixed que es molt hipf2crita citar-los d’exemple per agafar-ne el pitjor (la flexibilitat) sin re9s, perf2 re9s de que en aquest sistema compensa la flexibilitat (subsidis generosos amb seguiment intens, administracif3 laboral performant, mesures de conciliacions realment favorables als treballadors i, sobretot a les treballadores -, educacif3 performant, i fins i tot empresaris me9s respectuosos dels drets dels treballadors).I el me9s important: en aquests tres paefsos totes les reformes s’han construeft sobre el die0leg social, i no aqued, on dos partits han imposat el seu criteri (o, millor dit, el criteri d’alguns empresaris).Si siguem l’argument de la proteccif3 del segle XXI, sembla que nome9s el Regne Unit aplica un sistema de proteccif3 aixed. I no crec que e9s l’exemple d’una societat prospera en els diferents sentits del termini.I si es pensa que la llei anava massa lluny en alguns aspectes, perque8 haver-la votat, sobretot si els vots de CiU no eren necessaris? Haver votat les esmenes positives, i rebutjat la norma en el seu conjunt.En votar-la s’adhereix a tota la norma, amb els desencerts, les “chapuzas”, les inconstitucionalitats, i el greu desequilibri que introdueix en les relacions laborals, a desfavor dels treballadors. I parlar de modernitat o d’Europa sf3n fal•le0cies (ja he parlat d’Europa a dalt, perf2 a propf2sit de la modernitat, la introduccif3 de drets laborals al llarg del segle era tambe9 adaptar-se a la modernitat. Que8 e9s me9s modern: l’energia nuclear, o l’energia ef2lica. Que8 e9s me9s modern? Fer del sistema espanyol un dels me9s unilaterals (a favor de l’empresari) d’Europa, o refore7ar els drets dels treballadors, com ho acaben de fer a Finle0ndia, o com proposen fer a Frane7a, on augmentaran la indemnitzacif3 per acomiadament improcedent CiU s’ha identificat amb una reforma antisocial, els beneficis de la qual no compensen ni el mednim dels costos que tindre0 per a la societat i pel suposat Estat social i democre0tic de dret en que8 hauriem de viure. L’obligacif3 de recol•locacif3 en cas d’acomiadament col•lectiu i el dret a la formacif3 sf3n nome9s petits “parches” a la unilateralitzacif3 del dret laboral (sobretot vist les poques garanties quant als seus continguts). CiU ha aprovat una reforma que parteix de la idea que l’empresari ha de poder dirigir la seva empresa com li sembla i que el contracte de treball regulat i el conveni col•lectiu nome9s sf3n obstacles a aquesta gestif3. Que sf3n els empresaris que creen llocs de treball (perf2 no nome9s els empresaris, tambe9 les administracions, les entitats, etc ) no vol dir que s’ha de fer una legislacif3 desequilibrada a favor seu, perque8 la realitat e9s molt me9s complexa, i la creacif3 de llocs de treball de qualitat (altra cosa que aquesta reforma no fomenta, tot el contrari) no este0 tant directament lligada a la flexibilitat de entrada i de sortida (per cert, a Alemanya, amb una legislacif3 me9s protectora, es creen me9s llocs de treball que aqued)Si volem realment un nou marc, me9s modern, cal un pacte i una reforma sobre tots els aspectes, que proprcioni me9s flexibilitat, si cal, perf2 tambe9 la compensacif3 en mate8ria de seguretat. I aqued nome9s s’ha disminueft la proteccif3 del treballador, sense re9s a canvi. I malgrat totes les belles puaarles de CiU, a la tribuna, la reforma s’acabare0 aqued. Es clar que no es votaran, ni per CiU, l’augment del subsidi d’atur, l’augment del poder dels sindicats, l’augment necessari de les poledtiques de recol•locacif3 i de formacif3, l’augment de la inversif3 necesse0ria en I+D, l’augment de la qualitat de l’ensenyament (sobre tot pels menys febles) a trave9s de me9s recursos, (perque8 a Sue8cia, a Alemanya, i a Dinamarca dediquen me9s recursos a poledtiques socials, quan aqued es suprimeixen impostos als me9s rics; a Sue8cia, per cert, la disparitat salarial e9s de les molts baixes, aqued, es de les me9s altes). Aqued tambe9 este0 la gran hipocresia. Perf2 fins i tot la primera premissa (hem adaptat com cal el dret laboral, hem fet una reforma en lednea amb els seus objectius), malgrat alguns punts sf2lids, fa aigua.Les perspectives de creacif3 d’ocupacif3, sobretot a llarg termini, sf3n poc fiables, i les me9s positives apunten a una millora de la creacif3 d’ocupacif3 d’un 10% per any (en lloc de reduir l’atur un 1% er any, es reduiria un 1,1% per any, suposant un creixement de com a mednim 2,5%, en els millors casos – dades del BBVA -; creixement que no e9s segur que vindre0, vista la baixada de consum intern introdueft no nome9s per la baixada de salaris, sinf3 tambe9 per l’augment de la inseguretat pels treballadors (i que no em vinguin a dir que, amb el sistema de formacif3 i d’educacif3 que tenim, el subsidi d’atur miserable, i els pocs diners invertits en poledtiques d’ocupacif3 compensaria aquesta manca de seguretat), me9s desmotivacif3, etc Augmentare0 la conflictivitat (de fet, ja ha augmentat, veient els EREs anul•lats els faltims mesos) amb la conseqfcent pare0lisi del sistema judicial i la dilucif3 de la suposada tutela judicial efectiva (ja diluefda de fet per l’augment de poder de l’empresari a la hora d’acomiadar, fins i tot de manera improcedent).Quant a la conciliacif3, e9s una altra gran hipocresia, quan es veu que aquesta llei suposa un clar empitjorament de la situacif3 de les dones (Per cert, no s’ha fet cap estudi d’impacte de ge8nere, com ho obliga la Llei Orge0nica 3/2007, perf2 no han faltat declaracions sobre el tema sense cap estudi ni dates que puguin substanciar-les). El fet de poder estar obligat a fer hores extres en el cas del contracte a temps parcial buida de sentit aquest contracte (a me9s del fet que suposa greuges comparats desproporcionats a nivell d’acce9s a prestacions de seguretat social (al contrari de Holanda, de la qual el President Mas sembla ser gran aficionat – per cert, a Holanda no es pot acomiadar, fins i tot de manera individual, sense autoritzacif3 de l’administracif3 o del jutge). I dintre d’aquest apartat, la me9s gran hipocresia de totes e9s la distribucif3 irregular de la jornada, amb nome9s 5 dies de preaviso vaja conciliacif3 permetre0 aixf2: la conciliacif3 implica planificacif3, i la distribucif3 irregular de la jornada
(que e9s unilateral per part de l’empresari, i no pactada) e9s tot el contrari.I aqued nome9s parlem en termes econf2mics, i no en terminis de valors i drets fonamentals, entre d’altres la dignitat, el dret a la estabilitat, a un salari digne (amb un salari mednim tan baix, com es pot atrevir a parlar de dignitat). Perque8 estem parlant de persones, i veient com ho este0 passant malament cada vegada persones que sed tenen feina, l’argument del 5.000.000 d’aturats e9s, vist les previsions de millora molt baixes, fins i tot a llarg termini, una hipocresia me9s.CiU ha aprovat una reforma que diu voler incentivar la flexibilitat interna, perf2 que acaba facilitant la flexibilitat externa. O que vol reduir la dualitat laboral disminuint la proteccif3 del me9s protegits, sense fer re9s a la proteccif3 dels desprotegits (contractes temporals o contractes a temps parcial). Molt lf2gic tot aixf2 I la falta de lf2gica es veu demostrada per les primeres dates que estem rebent, que demostren que no millora la contractacif3 indefinida (un 8% o 9% dels nous contractes), que no s’atura la destruccif3 d’ocupacif3, (i no e9s tot culpa de la crisi ) Les dades, elles, sed sf3n lf2giques. A me9s, aquesta reforma este0 mal plantejada, en no voler instaurar un altre equilibri, me9s adaptat a les noves realitats, perf2 un desequilibri. I l’excusa de que produire0 efectes (i aqued parlem d’efectes econf2mics, no efectes socials o personals) en el futur este0 desmentida en alguns casos, i molt incerta en els altres, i a me9s molt fluixa quan es veuen les millors previsions. Per tant, no es tracta d’una reforma feta des de la perspectiva de construir una societat justa adaptada als canvis, el que suposa plantejaments basats en proves empedriques certes i convincents i arguments ve0lids i racionals, si no d’una reforma clarament i fanicament ideolf2gica, que planteja que defensar nome9s els interessos dels uns (alguns empresaris) sense tenir cap compte dels interessos dels me9s febles, e9s bo en si mateix.Que CiU ho assumeixi enlloc d’amagar-se darrer d’arguments falsos de modernitat, d’Europa, i de poledtiques d’ocupacif3 inexistents o amb subsidis indignes del mateix entorn Europeu. Tampoc es pot dir que s’ha corregit aquesta reforma, quan no s’han tocat els mateixos desequilibris que la fan inoperant i dolenta. Perf2 no vull ser del tot negatiu, i puc recone8ixer que CiU ha introdueft algunes millores, perf2 aquest reforma deixa un sabor molt amarg, i crec que nome9s creare0 me9s precarietat, me9s inseguretat, me9s pobresa, i, en general, una societat me9s injusta, encara que baixi l’atur un mica me9s re0pid.