«Economia civil, una economia del bé comú. L’economia com si la persona tingués importància» Presentació de Pere Guinjoan al Ateneu Barcelonès

Economia civil, una economia del bé comú

L’economia com si la persona tingués importància

Pere Guinjoan

Ateneu Barcelon̬s Р18 de febrer de 2015

 

Economia civil Рuna economia del b̩ com̼

 

1. Els autors

2. Els tres principis

3. Els antecedents de l’economia civil

4. Una nova manera d’entendre l’anàlisi econòmica

5. La reforma del welfare state en la perspectiva de l’economia civil

 

1.Els autors

 

• Stefano Zamagni. Professor ordinari (emèrit) d’economia a la Universitat de Bolonya. Adjunct Professor de la Johns Hopkins University (centre europeu a Bolonya). En la seva joventut, deixeble de Sir John Hicks a la Universitat d’Oxford.
• Luigino Bruni. Professor ordinari d’economia a la Libera Università Maria Santissima Assunta(LUMSA), de Roma. Deixeble de Robert Sugden a la University of East Anglia.

 

 

2. Els tres principis

 

• Corresponen a una determinada interpretació de la divisa “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.
• Economia
  del liberalisme clàssic. Llibertat i competència. Es busca l’eficiència. (Smith, 1776, capítol primer). Contra les restriccions de l’ancien régime. Contra les elits extractives. El seu fruit és l’eficiencia.
• La reivindicació de la social-democràcia clàssica. Igualtat. En busca de l’equitat o justícia distributiva.
• La fraternitat, la gran oblidada. Consideració a l’ésser dialògic i personal de l’home (¡i de la dona!). El nom concret de la fraternitat, en el terreny de les relacions inter-personals, és la reciprocitat.

 

3. Els antecedents de l’economía civil

 

• El Quattrocento a la Italia central i septentrional. L’escola franciscana.
• La il·lustració italiana. Antonio Genovesi.

 

El Quattrocento a la Itàlia central i septentrional. L’escola franciscana

 

• La irrupció de l’economía de mercat en les ciutats italianes a la “tardor de l’edat mitjana”. Divisió del treball + acumulació de l’excedent + llibertat d’empresa (comerç a l’engròs).
• Un règim jurídic i econòmic (a determinades ciutats) que emfatitza la llibertat.
•  L’orde franciscà. Un orde religiós que, a diferencia del monacat anterior, neix i viu a les ciutats, exempt del règim jurídic i econòmic feudal.
• Luca Pacioli. Comptabilitat de doble entrada.
• Bernardino da Feltre. Montes pietatis. Recolzament al necessitat (no al miseriós). Ajut recíproc. El necessitat “surt del forat” pel seu propi esforç i estalvi.
• Sant Bernardí de Siena. El comerç s’ha d’exercir tenint com a motiu el bé comú. Que tothom que es pot valdre, pugui tenir un lloc de treball a mesura de les seves aptituts, per contribuir a l’esforç comú.

 

La il·lustració italiana. Antonio Genovesi

 

• Deixeble de Gianbattista Vico. Primer catedràtic d’economía del món. Lezioni di economía civile, 1765-1767.
• Comerç com a factor inductor de civilització.
• Mà invisible alternativa a la de Smith (1776). Canal de l’acció de la Providència. La “pública felicitat” és obtinguda a través de les virtuts, i no de l’interès propi, del ciutadans.
• Importància de la confiança. Del capital social, en termes contemporanis.
• Comerç com a via d’inserció civil (incivilmento). En l’estela de Vico: verum est factum.
• Reciprocitat. Constitutiva de l’ésser humà, més enllà de la sociabilitat. “L’humà comença amb la reciprocitat”.
• La felicitat humana és constitutivament relacional. No per la via directa de cercar l’interés propi, sinó pel camí de fer feliços els altres.

 

4. Una nova manera d’entendre l’anàlisi econòmica

 

• Fins ara, dos enfocs en l’anàlisi econòmica: l’enfoc holista i l’enfoc individualista.
  • Enfoc holista: Línia Ricardo – Marx – Sraffa.
  • Enfoc neoclàssic, sorgit en els anys 1870 i posteriors, i hegemònic des de fa dues generacions.
  • Pega compartida: oblit de la dimensió relacional de l’ésser humà. Oblit de la reciprocitat i dels béns recíprocs.
  • La inseparabilitat de les motivacions intrínseques i extrínseques.
    • Separació tradicional en teoria econòmica. Les motivacions intrínseques cauen fora de l’anàlisi econòmica. L’anàlisi econòmica es limita a les motivacions extrínseques, és a dir, a les motivacions derivades de l’interès propi.
    • Titmuss (1970). Donacions de sang. La retribució fa minvar la qualitat i la quantitat.
    • Fenòmen molt més general. Llei de Gresham generalitzada. Presència molt general de fenòmens de crowding-out i de crowding-in.
    • El fet de retribuir a la gent per fer allò que el seu deure imposa, pot actuar com a mecanisme de selecció adversa (Akerlof & Kranton, 2010).
    • Limitació de l’homo oeconomicus. Presència de motivacions pro-socials. Exemple: donacions filantròpiques de les empreses, ben publicitades. Són contràries a l’interès estret dels accionistes i dels clients. I tanmateix, són un fet cada cap més generalitzat. Cal passar de l’homo oeconomicus a l’homo reciprocans.

 

5.La reforma del welfare state en la perspectiva de l’economia civil

 

5.1. Crisi de l’estat de benestar europeu.

5.2. Característiques de la globalització (Zamagni)

5.3. Repte

5.4. Tres comeses irrenunciables de l’estat

5.5. Tres models possibles de societat del benestar

5.6. Dos canvis institucionals per fer possible un règim cívic de benestar

5.7. Els mercats de qualitat social

 

5.1. Crisi de l’estat de benestar europeu

 

• Els estats de benestar europeus són insostenibles en la seva configuració actual.
• Nascuts en un entorn econòmic basat en la producció industrial amb el model taylorista – fordista.
• Arrelament de les empreses capitalistes en un determinat territori, per mor de la importància de les inversions fetes en capital físic (aleshores l’únic important).
• El procés de globalització actual fa inviable el model sorgit de les ruïnes de la segona guerra mundial.

 

5.2. Característiques del procés actual de globalització (Zamagni)

 

• Llibertat insòlita de circulació de béns i serveis i de capitals, però no (llevat de l’espai econòmic europeu) del factor treball. Les empreses s’han desarrelat. La fi del model industrial taylorista – fordista ha afeblit la relació de les empreses amb els territoris. Més que mai, “el capital no té pàtria”.
• Considerat in toto, el procés de globalització és un joc de suma positiva. Però accentua les desigualtats i la competència pels béns posicionals.
• La globalització soscava la possibilitat de governació democràtica. Trilema de Rodrik (globalització, estat-nació, governació democràtica).

 

5.3. Repte de les reformes del welfare state proposades

 

• Mantenir l’universalisme (la cobertura universal) sense caure en l’assistencialisme (l’incentiu a caure volgudament en situacions de necessitat).
• Cal doncs conjugar la solidaritat (per mantenir l’equitat) amb la subsidiarietat (que fa possible formes d’assistència en què hi juga la reciprocitat).

 

5.4. Tres comeses irrenunciables de l’estat

 

• Definició del catàleg de les prestacions socials (i dels seus nivells mínims de qualitat) a disposició de tots els ciutadans.
• Definició de les regles d’accés als serveis catalogats. És a dir, definició de les regles de redistribució necessàries per assegurar la cobertura universal.
• Control sobre el compliment efectiu d’aquestes regles.

 

5.5. Tres models possibles de societat del benestar

 

• Model neo-estatalista
• Model del conservadorisme compassiu
• Model de benestar cívic

 

Model neo-estatalista

 

• L’estat conserva el monopoli de la prestació de serveis. En pot cedir, en tot o en part, la producció. L’estat es pot ajudar d’organismes de la societat civil en la producció, però manté el monopoli de les decisions polítiques sobre el sistema. El tercer sector es limita a executar.
• Diferència entre els principis de subsidiarietat i de subrogació.
  • Subsidiarietat. L’estat ha d’afavorir les formes d’acció col·lectiva que tenen efectes públics, en un marc de protecció de les llibertats civils.
  • Subrogació (el contrari de la subsidiarietat). Els organismes socials intermedis s’han de limitar a fer allò que l’estat no pot o no vol fer.
  • L’usuari només disposa de la pròpia “veu” per influir sobre el sistema, és a dir, de la protesta.

 

Model del conservadorisme compassiu

 

• És el model liberal-individualista.
• Intervenció selectiva de l’estat.
• Les persones necessitades són ateses per organitzacions filantròpiques i de voluntariat.
• La societat civil és valorada, però a costa de suprimir el principi de la universalitat.
• Les organitzacions del tercer sector són vistes com un segment menor de l’empresa privada. Se’ls demana “funcionalitat”, és a dir, no ésser un destorb a l’activitat i als beneficis de l’empresa capitalista.
• L’usuari és equiparat a un client. “Qui paga sempre té raó”. “Qui paga, mana”.

 

Model del benestar cívic

 

• Protagonisme dels organismes de la societat civil. Se’ls considera socis actius en el procés de programació i de presa de decisions estratègiques sobre el sistema.
• Presència de veritable autonomia empresarial, més enllà del règim concessionari. Independència financera.
• L’usuari participa, i en darrera instància determina, la definció dels objectius estratègics i de les polítiques del sistema. Determina també quines empreses o organitzacions sobreviuen perquè tenen èxit, i quines altres han de plegar per manca d’efectivitat.

 

5.6. Dos canvis institucionals per fer possible un règim cívic de benestar social

 

• Instauració d’una nova categoria de mercats, els mercats de qualitat social (més detall, més endavant).
• Modificar el règim de filantropia empresarial ja existent, per fer-lo més conformable a la idea d’hegemonia de la societat civil.
  • Passar d’un sistema bilateral (l’actual). L’empresa A dóna la quantitat de diners que li sembla (i ho publicita) a l’organisme B de la societat civil de la seva elecció.
  • A un sistema trilateral. L’empresa A proposa donar una quantitat global de diners a organitzacions altruistes. El consumidor C que adquireix un producte fabricat per A rep una assignació de “punts”, que pot fer servir per votar quin organisme altruista B de la seva preferència, ha de rebre la corresponent part alíquota dels diners destinats a fins altruistes per l’empresa A.
  • Resultats
    • Major arrelament en el seu territori de les organitzacions del tercer sector.
    • Augment dels fons dedicats a filantropia. Efecte “volant d’inèrcia” que tindria la participació del públic en el procés d’assignació de recursos.
    • Major competència entre les organitzacions del tercer sector. Major competència en generositat de les empreses capitalistes.
    • Menor perill de què s’estableixin relacions de dependència paternalista envers les empreses donants de fons.

 

5.7. Els mercats de qualitat social

 

• Idea bàsica
• Paper de les administracions públiques
• Tres pilars
• Control de qualitat
• Diferència fonamental

 

Idea bàsica dels mercats de qualitat social

 

• Inserir la dimensió social en el mateix si del funcionament del mercat.
• Es tracta de mercats per l’assignació de serveis socials als seus usuaris finals.

 

Paper de les administracions públiques en els mercats de qualitat social

 

1. Obtenció dels recursos necessaris, per mitjà de la imposició general.

• Per subvenir la demanda de serveis socials. Possibilitar el pas de la demanda potencial a la demanda efectiva per part dels ciutadans necessitats.
• Finançar la demanda, no l’oferta, de serveis públics. Els mitjans per poder fer-ho són diversos. Exemples: “vals”, com és ara el cas del “xec escolar”, deduccions impositives, promoció de formes d’assegurança en un territori o en una comunitat donada.

1. Regulació de l’oferta. Assegurar una veritable llibertat d’elecció informada per part del ciutadà. Assegurar la pluralitat de subministradors de serveis i la competència entre ells. Evitació de monopolis locals.

 

Els tres pilars dels mercats de qualitat social

 

1. Vigència d’un conjunt de normes bàsiques que determinin, amb criteris objectius, la presència de situacions concretes de necessitat en un determinat ciutadà. Aquesta necessitat s’ha de satisfer a càrrec de fons públics, per tal de transformar en demanda efectiva la seva demanda potencial.
2.  Presència de mecanismes de protecció del ciutadà, establerts per les administracions públiques, en situacions d’informació asimètrica (generals en els serveis sanitaris, educatius i d’intermediació financera). Qualificació prèvia dels proveïdors dels serveis.
3. Llibertat d’elecció efectiva per part del ciutadà portador de necessitat. Competència veritable en la prestació dels serveis.

 

 

Control de qualitat dels mercats de qualitat social

 

• Per una doble via.
• Qualitat codificable (és a dir, objectivable en indicadors perceptibles per tercers). Responsabilitat de les administracions públiques.
• Qualitat tàcita (és a dir, perceptible només pel receptor del servei). Duta a terme pel mateix receptor del servei, a través de la seva llibertat d’elecció.

 

Diferència fonamental dels mercats de qualitat social amb els mercats capitalistes ordinaris

 

• El mercat de qualitat social s’estableix com un lloc de relació inter-personal, per oposició a l’anonimitat de la relació que és la norma en els mercats ordinaris.

Per descarregar en mode presentació:

Economia civil, una economia del bé comú