Educació: Èxit o fracàs

26 de juny de 2009

publicat per Redaccio

Gairebé és un tòpic parlar avui d’avaluació de resultats tan en l’àmbit acadèmic com en el polític, tothom s’esforça en realçar els èxits i minimitzar els fracassos. També cada vegada és més difícil diferenciar quin és l’aspecte que es vol valorar, el professional o el personal. Tot i que la societat té uns paràmetres per mesurar l’èxit, i en la seva absència el fracàs, i que en general els centra solament  en els mateixos: fama, poder, reconeixement i posicionament social, aquests són considerats com a situació final. No importa tant el procediment utilitzat per aconseguir-ho, com per exemple, en l’àmbit polític el que compta és mantenir-se en el poder, per tant guanyar i preservar-l’ho és triomfar. Això és el que estem  transmetent a nivell global als nostres joves i adolescents, ja que solament es diu que, qualsevol paràmetre d’èxit és una forma de poder , i per tant que una manera de pensar ens porta a una forma de comportament.

I així caldria que potenciéssim una vegada més els hàbits de treball que es solidifiquen amb la voluntat d’aprenentatge, i per tant, no cal aquest desfici de competir amb els demès, sinó que cada un ha de ser el número u amb sí mateix, sense perdre de vista que la competència estimula, però que la cooperació reforça la pròpia persona.

Cal que comencem a ser crítics en aquests falsos èxits professionals i electorals a què tan ens tenen acostumats, anar-nos dirigint al punt de passar del “tenir” al “ser”.  Intentar adquirir aquesta responsabilitat no és gens fàcil, crear-nos espais que, poc a poc, ens vagin dotant de capacitat de veure el que és necessari i el que no ho és, i anar-nos alliberant i lluitant contra els patrons que ens han intentat imposar.

RAMON ROIG

23 de juny de 2009

Etiquetes: ,


Publica el teu comentari