“Gent Gran” – Economia de la gent gran – Editorial programa Plusvàlua 23/03/17

Editorial Programa Plusvàlua 23 de març de 2017

“Gent gran”. Joan Elias, Vicepresident del CEES

Res més normal que fer-se gran. Tots volem arribar a vells. Morir-se jove és estroncar un univers de vivències, sentiments, relacions i memòries. Infància, joventut, maduresa i vellesa són les diferents etapes del camí de la vida. Transitar per totes aquestes edats de la vida és el gran do que ens proporciona l’aventura de l’existència. Totes diferents, cap millor que l’altra, si en sabemfruir. Com va afirmar el teòleg Jacques Leclercq a l’obra La joia d’envellir, un es fa gran irremeiablement, de manera que val la pena gaudir del camí en aquesta vida regalada.

La vellesa té els seus atractius, sobretot quan es pot gaudir de salut, d’una situació econòmica raonable i de les relacions familiars i d’amistat que has anat teixint al llarg de les etapes anteriors. Hi ha temps de reflexionar, de llegir un bon llibre, de viatjar, de llargues converses. Tens una llibertat i un temps com potser mai abans havies tingut. Per suposat, cal saber-ho aprofitar perquè ja ho diu el refrany: “avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeir”.

Tanmateix, tampoc podem passar per alt que les malalties i les xacres van moltes vegades unides a la tardor de la vida. Una tardor que es va convertint en hivern a mesura que passen els anys i que no per a tots és fàcil d’acceptar. La solitud també és un dels problemes que sovint afecta les persones grans. Les circumstàncies familiars, la mort dels més propers o els clixés socials que fan que s’arraconi socialment als més grans de la vida quotidiana. Un arraconament silenciós.

Per aquest silenci, per aquestes necessitats són imprescindibles els esforços de tants voluntaris i voluntàries que al nostre país ajuden a la gent gran a transitar millor per aquesta etapa i els proporcionen amb generositat el respecte, l’atenció i l’afecte que mereixen els nostres ancians.