«Gratitud», de Ramon Roig

GRATITUD

Diuen que de tots els sentiments, el de la gratitud es el mes efímer. Saber  agrair es un valor en el que poques vegades es pensa. També es una de les facetes de la humilitat. Per tal de ser agraïts abans que res, cal esser capaços de estar amatents amb el que fan els altres per nosaltres. Cal recordar que la paraula “gràcies” es de les primeres que ensenyem als nens. Almenys de cara als altres, quantes vegades sentim dir a uns pares als seu fill “Que es diu?” i el nen sempre respon”Gràcies·”

Però en algun punt aquest hàbit d’agrair les petites coses, un cedir el pas, un esmorzar preparat, una camisa planxada,…. es converteixen en actes que donem per fet, com si per ser com som ens mereixéssim que ho facin tot per nosaltres.

Ser agraït es, que més que saber pronunciar unes paraules de forma mecànica, la gratitud es aquella actitud que neix del cor en estima al que algú a fet per nosaltres, es un reconeixement  de la generositat aliena.

Una persona agraïda cerca donar atencions a altres persones solament per tornar les mostres d’afecte que va rebre. Les mostres d’afecte son mostres visibles d’agraïment. I no només s’ha de ser agraït amb els altres, s’ha d’estar agraït amb un mateix, amb el món, amb la natura. I no es tracta de ser filosòfics, sinó d’una cosa tan simple com emetre i rebre. Quan una persona és agraïda, emet positivisme, alegria, serenor, equilibri… quan una persona és esquerpa, a part de no mostrar gratitud. Transmet negativitat, passotisme, .. en definitiva fa un escut al seu voltant que provoca que els altres tampoc s’hi vulguin acostar.

La gratitud, forma part de l’anhelada felicitat, de l’alegria de viure, de l’educació d’una persona.. forma part del tot. Per això i en els moments que vivim, hauríem de potenciar-ho, donem les gràcies.

Gràcies, gracias, grazie, merci, thanks, danke, beshlama,….!

Ramon Roig