«La funció de la assegurança. Agents Intermediadors» Editorial Programa Plusvàlua 26 de març 2015
publicat per Secretaria
Editorial Programa Plusvàlua de 26de març 2015
“La funció de la assegurança. Agents Inter mediadors”
Xavier Melo, Director del Àrea de Responsabilitat Social del CEES
Fa molt i molt temps, al voltant dels segles XIII i XIV, la Corona Catalano-Aragonesa es va expandir per la Mediterrània fins a Grècia i Catalunya va assolir un gran floriment mercantil.
Però Catalunya no només va conquerir terres, també va constituir llegats culturals i econòmics que van perdurar, van ser recopilats i traduïts a diferents llengües i van tenir una gran influència a tota la mediterrània, sobretot al segle XVI. I és, precisament, en aquell temps que es troben els primers antecedents d’assegurances al món.
Un bon exemple són les ordenacions per a les embarcacions mercants que navegaven a la ribera de Barcelona i que van ser les primeres redactades per notaris i aprovades per el propi Jaume I. En elles, entre d’altres clàusules, s’especifica que es lliurarà una quantitat de diners si el mariner mor a la nau o emmalalteix. O també figuren operacions per assegurar tres quartes parts del valor de la nau i el seu carregament. D’aquesta manera va aparèixer la franquícia. També un bon bressol de l’assegurança al món, va ser l’aparició del Consolat del Mar al segle XIII; les seves ordenacions constitueixen la primera regulació de l’assegurança marítima i també el primer reconeixement legal de l’assegurança com a figura independent; el que avui es coneix arreu de món. Sempre però, ressaltava la bona fe de las parts i la pràctica permetia recalcar el paper del Consolat del Mar com a tribunal marítim en els assumptes judicials.
Però la historia ha continuat fins als nostres temps i avui en dia sabem que la indústria asseguradora és més resistent a les crisis que d’altres sectors de l’economia, i que la relació entre les assegurances i el creixement econòmic és positiva. És a dir, les assegurances creixen quan l’economia creix.
Reconeixem doncs, les primeres regulacions de l’assegurança com a figura independent al llarg de l’historia del nostre país. I, per altra banda, confirmem que l’assegurança ens ha acompanyat i també ha reforçat la seva condició d’institució econòmica. Una institució econòmica en la que confien empreses, famílies i persones per projectar el seu creixement i progrés i protegir el seu patrimoni.
Si m’ho permeten, facin una comparació, per un moment, entre aquella època i l’actual. Reconeguin la lluita caracteritzat per una ferotge competitivitat, entre les multinacionals i brokers asseguradors dels grups financers nacionals i internacionals, i potser veuran que potser tenim avui, entre nosaltres, els almogàvers del món assegurador.
Catalans, professionals, independents i amb visió internacionals, i que, al igual que els almogàvers, són considerats com un dels més forts de la seva època. Esperem que la seva trajectòria sigui tan reeixida, valenta i agosarada com la dels Almogàvers i que el final tingui més fortuna que el de Roger de Llúria que va ser engolit i traït per l’imperi bizantí.
Si ho desitgeu, ens podeu fer arribar els vostre comentaris a participa@plusvalua.cat, mitjançant la pàgina a Facebook del programa o a http://bloc.plusvalua.cat.
