«Les bondats de la pertinença a Europa», d’Anton Gasol
publicat per Redacció
Ens fem ressò de l’article «Les bondats de la pertinença a Europa», d’Anton Gasol, economista i vicepresident del CEES, que es va publicar a La Vanguardia el passat 27 d’abril.
Les bondats de la pertinença a Europa
Europa, filla d’Agenor, rei de FenÃcia, és raptada per Zeus que, sota la forma d’un gran toro blanc, la porta fins a Creta. El mite grec explica en certa manera on i com va tenir lloc l’emancipació europea d’Àsia.
Grècia, en efecte, és a l’origen de la identitat de l’Europa actual: les seves grans creacions en el terreny de l’organització polÃtica, del pensament, de la literatura i de l’art han marcat tota l’evolució futura del continent europeu. Els seus dos llegats més importants han estat la construcció de la democrà cia (com a sistema polÃtic que atorga als ciutadans la llibertat de decidir sobre els seus respectius destins) i el desenvolupament d’un pensament racional (deslligat del mite i de la religió) com a instrument per al coneixement de l’univers i de la fonamentació d’una ètica polÃtica.
Europa té valors per preservar: la filosofia grega, el dret romà i el marc de valors morals de tradició judeocristiana, una democrà cia que cal revitalitzar, una prosperitat material que ha de ser reajustada i una cohesió que és necessari conservar i renovar.
La idea d’Europa que el pensament de George Steinertan tan bé va definir com una geografia que passa a ser una forma d’identitat. Els països que integren la Unió Europea –unió econòmica i polÃtica de 28 estats independents d’Europa– adopten el que es coneix com a cabal comunitari, que modela gran part de les legislacions nacionals. La influència legislativa de la Unió Euro pea és primordial en assumptes com la protecció dels drets humans, l’accés a la justÃcia, la fiscalitat o la legislació mediambiental. Hi ha molts assumptes que afecten la vida dià ria dels ciutadans que ja es decideixen a Europa.
Formar part del club comunitari europeu significa cedir importants à rees de la sobirania nacional a la Unió Europea , que té plenes competències en el control dels ajuts de l’Estat, la polÃtica agrÃcola i pesquera, la negociació d’acords comercials internacionals, el control de grans fusions, etcètera.
La cessió de sobirania més important va arribar amb l’establiment de l’euro i la consegüent creació de l’eurozona. A canvi de disposar d’una moneda forta i estable, els països de la zona van lliurar al Banc Central Europeu la seva capacitat de decisió en polÃtica monetà ria.
I en aquests moments s’acosten noves cessions de sobirania, en especial en polÃtica econòmica i financera, tals com la consecució d’una efectiva Unió Bancà ria Europea. Per això seran tan importants les pròximes eleccions de maig del 2014 al Parlament Europeu. Amb l’entrada en vigor del tractat de Reforma Institucional de la Unió Europea (o tractat de Lisboa del 2007), el Parlament Europeu s’ha convertit en un colegislador poderós que desenvolupa un paper fonamental en el disseny de les polÃtiques europees.
Anton Gasol
Consultor i analista analista econòmic financer