Les fusions de caixes d’estalvi, amb especial consideració de les catalanes

Amb data 3 de juny passat, penjàvem a la nostra web, l’article titulat “El debat sobre les caixes d’estalvi (i com està vigilants per a què no les desnaturalitzin o no se les emportin)“. Han transcorregut tot just tres mesos i s’han produït de forma accelerada, fets que podem resumir en:

- S’ha creat el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada de la Banca) per ajudar als processos de fusió i a les entitats amb dificultats.

- S’han oficialitzat ja processos de fusió de caixes tant a Catalunya (caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell), com a Andalusia, on Unicaja ha absorbit la Caja de Jaen i està en converses per fusionar-se amb CajaSur.

- Hi ha converses a Castella-Lleó entre Caja Duero i Caja España per fusionar-se, mentre Caja Segovia i Caja Ávila ho estan estudiant. Igualment succeeix a Extremadura amb la fusió de Caja de Extremadura i Caja de Badajoz.

- Estan encara per madurar possibles operacions de caixes valencianes, canàries o gallegues.

- Després de la creació del FROB, tal com han quedat jurídicament les competències de les comunitats autònomes sobre la matèria, els processos de fusió que es produiran primerament en el temps serà entre caixes d’una mateixa comunitat autònoma, que a més seran molt més nombroses que les que es puguin produir entre caixes de diferents comunitats.

- A part dels comprensibles i necessaris problemes d’ajustos i encaixos i/o reduccions de plantilles, directius, presidents, directors generals, òrgans de govern, serveis centrals, oficines a tancar i actius a vendre, etc. cal resoldre el dilema que es planteja per trobar l’adequat equilibri entre obtenir entitats més grans, de més potència i més eficàcia (que per això es fan les fusions), i perdre el mínim possible del vincle o lligams de territorialitat i proximitat que sempre han existit entre cada caixa i les poblacions i comarques en què aquesta opera preferentment, on a més hi té la seva seu social.

Cal pensar que aquest sentit de pertinença o territorialitat no és un mer idealisme, sinó pur realisme derivat del fet que tenir en un territori petit una caixa, significa rebre’n els beneficis de l’oferta de crèdit, de l’operativa inversora i especialment de la seva obra social.

La pregunta doncs és: ¿Com assolir al territori d’una caixa que la fusió en una entitat financera més gran -amb els avantatges que això implica-, no suposi una pèrdua d’oferta creditícia, d’actuacions de l’obra social i de suport a les iniciatives econòmiques locals?

Aquest és el tema que s’està discernint, sembla, en aquests moments en les negociacions existents entre les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Sembla que han arribat a l’acord de mantenir territorialitzada l’obra social i les corresponents denominacions i simbologia en els territoris històrics. Ens permetem preguntar ¿per què cenyir aquesta proximitat al territori (territorialització) només a l’obra social? ¿No seria bo també crear, almenys temporalment, uns consells dels territoris històrics que tinguessin per funció preocupar-se també per a què l’activitat creditícia i el suport a infraestructures en els territoris tradicionals, no restessin oblidats en la nova cadena d’òrgans de govern o executius? Algun tipus de semblança podrien tenir amb l’òrgan de caire consultiu i assessor que es va crear per Catalunya quan Endesa va absorbir Fecsa, el que va suposar la desaparició del Consell d’Administració d’aquesta darrera entitat, i per tant d’un important centre de decisió econòmica.

Vegem ara com s’ha arribat a la present situació.

Per a fer front a les dificultats presents o futures d’algunes caixes i bancs, o per ajudar-les a guanyar mida i eficiència, el gobierno va pensar que li calia actuar. Hi havia dos problemes a les institucions financeres:

- A curt termini, les necessitats de liquiditat per tornar es préstecs que els havia fet la banca internacional (segons Expansión, els bancs i caixes espanyols hauran de tornar 82.000 milions d’euros durant el 2010). Per això es van fer subhastes de diner públic a les quals acudiren alguns bancs i caixes per augmentar la seva magra liquiditat. Aquests diners es van quedar emmagatzemats a les institucions prestatàries, i no foren transformats en crèdits ni a les empreses, especialment primes, ni als consumidors, cosa que ha ajudat que l’economia continuï en recessió. Explicar els motius d’aquest comportament ens faria desviar de la finalitat d’aquest escrit.

- El segon perill que amenaça a les institucions financeres és l’erosió progressiva de la seva solvència com a conseqüència del progressiu deteriorament de la seva taxa de morositat, o sia, el percentatge que els préstecs que no es paguen representen sobre el total de la cartera de préstecs. A mesura que la crisi econòmica va avançant, augmenta el nombre de prestataris que han entrat en mora (més empreses en dificultats, més aturats, etc.). Per fer-se una idea, cal dir que a maig enguany, la taxa mitjana de morositat era del 4,5 %, la taxa més alta dels darrers 13 anys, que es reparteix en un 3,94% a la banca i un 5,20% a les caixes. Es preveu que els fallits puguin arribar al voltant del 8% dels crèdits a finals de 2009, cosa que pot afectar als beneficis.

El dia 27 de juny de 2009, previ a un acord polític amb el PP, el gobierno va crear el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). El Decret-Llei fou convalidat pel Congrés de Diputats pocs dies després (el 8 de juliol). Entremig hi havia hagut un dur pols polític entre les pretensions del Banc d’Espanya per una banda, i les de CiU, el govern català i alguna altra comunitat autònoma, per exemple Andalusia, per altra. El Banc d’Espanya pretenia tenir l’exclusiva per autoritzar o vetar qualsevol fusió de caixes, fossin de l’àmbit que fossin, sostraient la competència a les comunitats autònomes, que tenen reconeguda per la LORCA (Llei Orgànica de Caixes d’Estalvi), aquesta facultat.

Com diem, CiU i diverses comunitats autònomes s’hi oposaren. Llavors el ministeri digué que almenys aquesta potestat seria del Banc d’Espanya quan la fusió afectés a caixes pertanyents a autonomies diferents. Catalunya i Andalusia també s’hi oposaren, perquè veien que podia ser un cavall de Troia per perdre la jurisdicció sobre caixes del seu àmbit territorial, ja que no es podrien vetar aquestes fusions interterritorials.

A la pràctica poden donar-se les següents situacions:

1. Entitats solvents que decideixen integrar-se o fusionar-se però fer-ho amb recursos propis.

2. Entitats solvents que volen integrar-se per millorar la seva rendibilitat i eficiència i demanen al FROB que les financii. El Fons injecta capital temporalment, mitjançant la compra de cèdules preferents sense drets polítics (o sia, no equiparades a accions).

3. Entitats amb dificultats, que en el futur podrien posar en risc la seva viabilitat i decideixen acudir al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) que és un fons no gaire gran, constituït amb aportacions de les pròpies entitats, per poder ser ajudades en cas de necessitat. És com el “socors mutual”, encara que el FGD podrà demanar finançament al FROB.

4. Una entitat té problemes de solvència i és intervinguda pel Banc d’Espanya, que cessa els seus gestors i els substitueix pel FROB.

Després d’estires i arronses, la norma aprovada ha quedat així:

Les comunitats mantindran, en general, el seu dret de veto en cas de fusions d’entitats amb bona salut, siguin de caixes dins del seu àmbit o amb caixes d’altres territoris. Ara bé, aquest dret de veto el perdran, en benefici del Banc d’Espanya, quan es refereixi a caixes que han estat intervingudes pel mateix, aquest té la màxima autoritat per a decidir fusions, liquidacions, cessions o vendes d’actius. El FROB entraria en el capital de l’entitat mitjançant la compra d’accions (cas de la banca) o quotes participatives amb dret de vot (cas de caixes).

Tal com ha quedat definitivament la norma, hi ha tres comunitats autònomes (Catalunya, Andalusia i Extremadura), que consideren que aquesta pot envair les seves competències i estudien si la recorren al Tribunal Constitucional. Per cert, el govern català va passar a dictamen del Consell Consultiu el decret del FROB. Aquest ha determinat que aquest envaeix les competències de la Generalitat i encara més concretament el nou Estatut de Catalunya.

El govern tripartit, per boca del conseller Castells, després de conèixer el posicionament del Consell Consultiu, ha dit que estudiarà l’informe emès i que ell mateix proposarà “la decisió apropiada en el moment oportú”, el que sembla confirmar que primer volen negociar amb el govern central, tal com ha informat la premsa.

En aquest sentit són significatives les declaracions del catedràtic d’economia i conseller del Banc d’Espanya, senyor Guillem López Casasnovas al diari Avui de data 9 d’agost de 2009 alertant que el govern espanyol pot reconquerir poder de les autonomies amb el FROB, dient que “el decret dóna una capacitat d’intervenció al govern espanyol que no preveu l’Estatut”.

Farem un resum final de la situació en aquests moments (mitjans d’agost), de les perspectives de fusió de les caixes catalanes. Després d’haver decidit el manteniment territorialitzat de l’obra social, el procés sembla rutllar normalment amb bona entesa interna i la benedicció tant del govern català, com del Banc d’Espanya, i de la majoria de la societat civil catalana, en la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. S’estima que demanaran 350 milions d’euros al FGD (aquest pot demanar diners al FROB), per fer front als costos de reestructuració: jubilacions anticipades, rescissions voluntàries de contractes, indemnitzacions a tercers, etc.

No serà tant fàcil la integració de les tres caixes de les Diputacions Provincials. Sembla que en àmbits gironins i tarragonins produeix certa basarda el temor de quedar engolits i desdibuixats institucionalment pel major pes de Caixa Catalunya que a més té la seu central a la ciutat de Barcelona, i donant la imatge, per tant, que la fusió representi un pas més cap al centralisme barceloní. Per això, en els darrers dies, s’ha vist algun tempteig per part d’alguna de les dues més petites (Caixa de Girona) d’acostar-se a la fusió de la que nominalment seria la Unió de Caixes de Catalunya (Sabadell, Terrassa i Manlleu). És possible valorar això com a un mer moviment tàctic, ja que pocs dies després s’ha vist que de fonts oficioses de Caixa Catalunya es preconitzava que hi hauria especial generositat a l’hora de fixar els percentatges de participació en els nous òrgans de govern, amb una major representació de consellers aportats pels àmbits de Girona i Tarragona, superiors als que li correspondria per estricta proporcionalitat numèrica.

Si aquesta fusió s’ha de portar a terme -i sembla que les autoritats d’aquí i d’allà ho desitgen- seria una magnífica ocasió per a rebaixar sensiblement en els nous estatuts de la nova entitat, el percentatge del 50% que sumats representen, en les tres caixes, els consellers nomenats per les administracions públiques locals, sia de les diputacions provincials, sia dels ajuntaments.

Veurem si els polítics d’aquests àmbits tenen el coratge d’automutilar la seva desproporcionada representació en els consells d’unes caixes de les quals, si bé en foren fundadores (les diputacions), en sumar-s’hi els representants municipals, generen aquesta realitat de domini absolut per part de les administracions públiques d’unes caixes d’estalvi que, en aquesta situació, no es poden escapolir i sostreure’s la imatge de què són entitats dominades per interessos partidistes i no de caire privat com representen altres tipus de caixes que no tenen origen en les diputacions.

Caldrà veure per tant si aprofiten l’avinentesa per fer aqueta reforma que els temps actuals exigeixen, o bé caldrà esperar que vingui imposada en el futur per decisió imperativa del legislatiu.

12 d’agost de 2009

Junta Directiva del CEES

Articles relacionats:

SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria, Fusió de caixes? Parlem-ne, Avui, 16/08/2009

JIMÉNEZ, MAR, Entrevista a Guillem López Casasnovas – “El govern espanyol pot reconquerir poder de les autonomies amb el FROB”, Avui, 09/08/2009

SANCHIS, Vicent, Grans contradiccions?, Avui, 09/08/2009

BADRINAS, B. , Caixa Catalunya afluixa, Avui, 08/08/2009

AGUSTINA, Lalo, El Consell Consultiu concluye que el FROB invade competencias autonómicas, La Vanguardia 05/08/2009

SARDÀ, Marta, L’obra social es queda a casa, Avui, 06/08/2009

MARGALEF, O i ESCRICHE, E., Tarragona i Girona posen condicions a la fusió de caixes, Avui, 27/07/2009

NUÑEZ, Ester, Entrevista a Enric Mata – “No crec que Caixa Manresa se sumi al nostre projecte”, Avui, 24/07/2009

Editorial, Fusión de cajas catalanas, La Vanguardia, 23/07/2009

Redacció, Sabadell, Terrassa y Manlleu pedirán 350 millones al FROB, La Vanguardia, 23/07/2009

MAGALLÓN, Eduard, Los consejos de las cajas de Sabadell, Terrassa y Manlleu aprueban la fusión, La Vanguardia, 22/07/2009

COSTAS, Antón, Sin boda no hay dote, El País, 12/07/2009

PORTABELLA, David, Loapa financera, Avui, 09/07/2009

Redacció, El Banco de España se ve con “manos libres” para reestructurar la banca, La Vanguardia, 08/07/2009

PORTABELLA, David, Tempesta pel FROB, Avui, 05/07/2009

ROMANI, M., El Gobierno aprueba el fondo para la banca, que aún suscita dudas, Expansión, 27/06/2009

NAVARRO, Jaime E., Salgado pacta con el PP dar más poder al Banco de España frente a las CCAA, Expansión, 26/06/2009