«L’exclusió social» Editorial Programa Plusvàlua 21 de maig de 2015

Programa Plusvàlua del 21 de maig de 2015

Editorial: L’exclusió social

Joan Maria Solà, Secretari del CEES

La mostra més punyent del drama de la crisi actual és el fort increment del nombre de persones que han passat a formar part del col·lectiu de gent en risc de pobresa, avant-sala de l’exclusió social. En poques paraules, un augment molt important de ciutadans que, perduda tota esperança, estan molt a prop de la dramàtica situació de ser exclosos de la societat.

Els resultats de la situació econòmica actual queda a la vista: la precarietat laboral i l’atur, els desnonaments i la impossibilitat de disposar d’un habitatge, la manca d’ajuts a persones grans aïllades, i tants d’altres casos que conformen un panorama al que tota política social pública hauria d’enfrontar-se de manera prioritària a la recerca de solucions. Cal, en definitiva, abordar seriosament la manca de cobertura de les necessitats bàsiques materials dels ciutadans.

Es fan grans discursos i molts s’omplen la boca dels grans avenços de l’economia i la tecnologia en els darreres anys,  però no es mira cap avall i s’avalua si això ha estat per a tothom o bé si hi ha un conjunt de ciutadans que en queden al marge. I la solució no és un problema de recursos, és una qüestió de prioritats. Perquè de ben segur que el volum de recursos que genera l’activitat econòmica en la nostra societat ha de permetre reduir la pobresa i eliminar l’exclusió.

Només faria falta una sensibilitat verdadera i una voluntat real per resoldre el problema de l’exclusió. En primer lloc, cal frenar aquest procés accelerat de creixement de la desigualtat que comporta un increment de les situacions de pobresa, situacions que, a la llarga, deriven en exclusió social.

Una bona part de la societat està compromesa cap el drama de l’exclusió i en són bons exemples les tasques dels assistents socials i d’un bon nombre d’entitats que dediquen els seus esforços a minorar el problema. Però no és suficient, hi ha d’haver una major implicació de les polítiques socials públiques per a solucionar-ho i aquesta implicació passa, indubtablement, per una dotació dels recursos necessaris i accions precises implementades amb empenta i dedicació.

Com no podia ser d’una altra manera, l’Església ha estat sempre amatent a aquesta problemàtica, i un exemple ben il·lustratiu és la tasca realitzada per Caritas que, tot i els recursos limitats dels quals disposa, però gracies a un nombre molt elevat de voluntaris, desplega una meritòria acció de cara als desvalguts de la societat.

Tornar a sentir el programa

Si ho desitgeu, ens podeu fer arribar els vostre comentaris a participa@plusvalua.cat, mitjançant la pàgina a Facebook del programa o a http://bloc.plusvalua.cat.