Llibres i ordinadors, eines tanmateix

Fa pocs dies, vaig  moderar un debat sobre llibre o ordinador a l’escola, al Col·legi de Llicenciats. I la meva conclusió és que, avui, ningú no s’atreveix a qüestionar cap proposta que porti la marca Noves Tecnologies. És la paraula màgica que ens connecta amb el futur, i mai no estaríem en contra del futur, oi?

El punt de partida era que enguany han començat el curs amb ordinador al pupitre, sense llibres de text, 6.000 alumnes d’ESO i a partir de gener s’hi incorporaran 11.500 de Primària. Una iniciativa de la Generalitat  vinculada, hem d’entendre, a la promesa del president Zapatero de repartir ordinadors a dojo, tot i que a Catalunya no es regalen.

Al debat van parlar els editors, que no se’n sabien avenir que un projecte d’aquest abast s’iniciés sense la seva participació. Els materials de suport avui disponibles, per fer l’ESO amb ordinador, són escassos i poc fiables, deien. Va parlar també el professorat, que en part es lamentava de la seva exigua formació per iniciar l’invent. I dels retards en rebre els aparells o resoldre les connexions.

Algú va tenir l’atreviment, encara, de voler introduir el tema més domèstic de la compra dels ordinadors i del seu manteniment, o dels robatoris que generarà la presència al carrer de milers de petits estudiants amb un ordinador a coll. O de la despesa familiar de la línia d’internet…

Però absolutament res: érem davant les Noves Tecnologies i qualsevol prejudici hauria implicat estar en contra del futur. El que procedia era somiar en el nou interès que l’ordinador despertarà en els estudiants i les possibilitats sense límit de què ara gaudiran per aprendre.

El director general responsable, que ens va acompanyar, va sortir molt satisfet del debat. I és lògic. El que més pot agradar a un polític, i no ho critico, és que el deixin esplaiar-se  sobre el futur, perquè no hi cap perill que ningú no el pugui contrastar.

Tothom satisfet, doncs. Però jo vaig quedar esgarrifat. Penso que les noves tecnologies, aplicades a la formació, no són una altra cosa que una nova eina, sens dubte revolucionària, però una eina. I com a tal, cal primer de tot posar-la a punt i formar els tècnics qualificats per aplicar-la.

L’educació no es pot permetre ni improvisacions ni produir primeres remeses defectuoses. Perquè les remeses són d’alumnes, de nois i noies que mai no tornaran a tenir la mateixa edat per tornar-ho a provar. I que no podran canviar d’eina com si res. És impensable que alumnes que han iniciat  una nova via, hagin de tornar a la tradicional. I en conseqüència, cal també una previsió econòmica que asseguri la continuïtat fins a l’acabament dels estudis.

D’aquestes qüestions no en vam arribar a parlar, al debat, però ahir vaig llegir una notícia que alguna cosa hi deu tenir a veure: deia que la Generalitat ha decidit ajornar, finalment, la incorporació al projecte dels 11.500 alumnes de Primària  que havien de començar pel gener. Potser algú que mana també s’ha esgarrifat, vaig pensar.

Emili Pons i Carreras
Vicepresident del CEES