«Llums i ombres», un article d’Eugenio Recio
publicat per Redacció
Reproduïm tot seguit l’article «Llums i ombres», en el qual  el doctor Eugenio Recio, vicepresident i col.laborador habitual del CEES, reflexiona sobre el futur d’Europa.
Aquest article es va publicar al diari La Vanguardia del dia 2 de setembre de 2014.
Llums i ombres
La complexitat del procés de la UE explica que el seu futur sigui incert. En aquesta incertesa hi ha aspectes positius perquè en la polÃtica europea s’ha canviat molt en els últims anys i, encara que no tots pensen aixÃ, es va per bon camÃ. S’han fet passos importants a l’eurozona, concretament en la unió bancà ria, la supervisió de la qual serà efectiva a finals del 2014, i el 2013 es va aprovar el tema de la resolució bancà ria. També són positius els avenços per garantir una polÃtica fiscal que complementi la monetà ria, tot i que sense arribar a la unitat que té aquesta última.
Aquestes reformes institucionals, que milloraran els processos d’integració, s’estan fent amb les alternatives menys favorables perquè es vol evitar haver de recórrer a la reforma dels tractats, que ara per ara no sembla factible, encara que a mitjà termini serà inevitable.
Entre els aspectes negatius, que no permeten aclarir totes les incògnites sobre el futur d’Europa, cal destacar l’encara baixa participació en les eleccions al Parlament Europeu, celebrades recentment, i l’auge dels partits antieuropeus de França, el Regne Unit i els Països Baixos. Resulta especialment alarmant l’èxit de l’FN de Le Pen perquè França ha estat des dels orÃgens de la UE un dels seus pilars bà sics. I, encara que és veritat que al llarg d’aquestes més de sis dècades de la història comunità ria han estat freqüents les divergències en els plantejaments amb Alemanya, l’altre pilar bà sic del projecte, l’habilitat dels polÃtics dels dos països va permetre que se superessin sense provocar posicions extremistes com les que ara caracteritzen l’FN. Sense oblidar els valors que van donar origen al procés europeu, en circumstà ncies molt particulars, cal actualitzar la importà ncia que té en un món globalitzat, aclarint que en aquest projecte no s’ha pretès substituir els esforços que ha de fer cada paÃs per créixer, crear ocupació i procurar el benestar dels ciutadans, compensant mitjançant recursos comunitaris, amb una solidaritat mal entesa, la falta de responsabilitat dels seus governants.
Esperem que els nous responsables de les institucions europees encertin, en sintonia amb els països membres, a fomentar una cultura constructiva a fi que els ciutadans es convencin que el camà emprès és el correcte perquè Europa tiri endavant.
Eugenio M. Recio