“Pares perduts, fills connectats” – Noves tecnologies – Editorial Programa Plusvàlua 06/04/17

Editorial Programa Plusvàlua 6 d’abril de 2017

“Pares perduts, fills connectats”. Joan Elias, Vicepresident del CEES

La connexió entre pares i fills és la base per a una criança sòlida, coherent, basada en l’amor i en el respecte. És també la raó per la qual els fills accepten la guia i els consells dels seus pares. Els nens que se senten fortament connectats, als seus pares, volen cooperar amb ells, perquè és aquest vincle el que els porta a confiar-hi per saber el que més els convé.

Tanmateix, de vegades sembla que la tecnologia actua en contra d’aquesta comunicació entre pares i fills. Una postal comuna de la nostra època és la família asseguda a la taula d’un bar o d’un restaurant i cada integrant connectat al seu dispositiu electrònic i tan poc comunicatius entre ells com podrien estar-ho si es trobessin en planetes diferents. A la llar, també és habitual que cada membre de la família estigui endollat a la seva pantalla i que no hi hagi interacció entre pares, fills i germans.

Però la tecnologia també pot ser un element de vincle entre generacions. Jugar plegats a la consola, intercanviar coneixements sobre els estris tecnològics o ser capaç d’arribar a acords sobre l’ús d’aquests aparells pot enfortir les relacions. Així, cal reflexionar abans de demonitzar la tecnologia. Hem de pensar, per exemple, que connectar-se a un dispositiu tecnològic pot ser l’excusa o la conseqüència d’una problemàtica familiar que així queda encoberta.

Cap dels dispositius és dolent en si mateix sinó que depèn de l’ús que se’n faci. Serà fonamental que els adults estableixin límits en l’ús, a través d’horaris i de marcs de situació. I, sobretot, cal preservar els espais de trobada, el vincle i la comunicació familiar.