Perfil Biogràfic d’Ignasi Farreres i Bochaca

Perfil biogràfic d’Ignasi Farreres i Bochaca 

(La Pobla de Segur,1939 – Barcelona, 2020)

Seria fàcil dir que L’Ignasi Farreres es va impregnar de la vocació social de “La Caixa”. Però cal dir que el seu compromís responia a una ferma convicció personal que el va acompanyar tota la vida. 

L’Ignasi era en essència, un humanista. Una persona que, allà on anava, deixava l’empremta dels seus valors. 

Ja fos des del sector públic o des del privat, sempre va estar molt vinculat al teixit social i associatiu de Catalunya i un bon exemple és el Centre d’Estudis Econòmics i Socials, entitat que ell va fundar i presidir.

Isidre Fainé, President de la Fundació “La Caixa”, 2020.

Amb aquestes paraules d’Isidre Fainé comença el perfil biogràfic d’Ignasi Farreres,  que ha redactat Joan Maria Solà, amic i col·laborador de Farreres i actualment secretari del Centre d’Estudis Econòmics i Socials.

Podeu llegir tot seguit el text o descarregar el  document en PDF.

FARRERES i BOCHACA, Ignasi

(La Pobla de Segur,1939 – Barcelona, 2020)

Ignasi Farreres i Bochaca

“Seria fàcil dir que L’Ignasi Farreres es va impregnar de la vocació social de “La Caixa”. Però cal dir que el seu compromís responia a una ferma convicció personal que el va acompanyar tota la vida. 

L’Ignasi era en essència, un humanista. Una persona que, allà on anava, deixava l’empremta dels seus valors. 

Ja fos des del sector públic o des del privat, sempre va estar molt vinculat al teixit social i associatiu de Catalunya i un bon exemple és el Centre d’Estudis Econòmics i Socials, entitat que ell va fundar i presidir.

Amb aquests precedents no es d’estranyar que l’Ignasi fos un ferm defensor de la responsabilitat social de les empreses. Fins i tot molts anys abans que aquest concepte es generalitzés”.

Isidre Fainé, President de la Fundació “La Caixa”, 2020.

“Un reconeixement personal i del sindicat Comissions per la capacitat per establir vincles amb persones molt diverses. Va practicar la transversalitat molt abans que aquesta paraula fos de ús comú.

Catalunya li deu el bon sentit de la governança, i sobre tot cal que tot allò que representa en Farreres, no desaparegui”.

Joan Coscubiela, Secretari General de CCOO de Catalunya, 2020.

“L’ampliació de l’autogovern de Catalunya li deu molt a la tasca de Ignasi Farreres en els seus onze anys com a Conseller de Treball. La seva empenta i suport amb el seu compromís amb els drets de les persones, han contribuït en manera fefaent en el desplegament dels drets socials de les mateixes”.

Josep Maria Álvarez, Secretari General de la UGT, 2020

BIOGRAFIA

Nascut a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, es llicencià en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’actuari, posteriorment  a ESADE, cursà el màster en Direcció i Gestió d’Empreses.

Tots aquest estudis superiors els va realitzar compartint simultàniament, el seu treball a la Caixa de Pensions, on hi havia entrat de ben jove, als 18 anys.

Dins la Caixa, formà part del grup de joves amb estudis universitaris, en qui, a l’any 1976, el nou Director General Josep Vilarasau,  es recolzà per a donar un canvi i una empenta substancial a la primera entitat d’estalvi de Catalunya i d’Espanya.

Inicialment Farreres dirigí la Obra Social Agrícola de la Caixa, activitat tradicional de l’Entitat amb la que es prestava un gran servei al sector primari català  (assessorament, camps d’experimentació, ajuts …)

Posteriorment al any 1981, Farreres fou nomenat sots director i assumí la responsabilitat de la gestió del personal de la Caixa, amb el càrrec de “Gerent de Relacions de Personal”, lloc on demostrà una gran solvència en la direcció de la política de personal de l’entitat. Gestionar una plantilla de més de 6.000 persones, en ple procés de canvi, no fou una tasca fàcil.

Prèviament, entre 1974 i el 1982, havia assumit la Presidència de l’Associació del Personal de la Caixa. Dins del seu mandat, l’Associació del  Personal fou un element dinamitzador del canvi emprés per la Caixa a partir del 1976 cara a una Institució molt més moderna tot abandonant el somieig dels temps anteriors.

L’experiència professional a la Caixa, com a gestor de persones va ser determinant perquè fos nomenat Conseller de la Generalitat de Catalunya a l’any 1988,  en el tercer govern del President Pujol, tot assumint la Conselleria de Treball..

Farreres ha estat sens mena de dubte, el Conseller de Treball complint el mandat més llarg, ja que ha ocupat un total de onze anys aquesta responsabilitat tot completant un total de tres legislatures, entre 1988 i el 1999.

Farreres assumeix les seves responsabilitats com a Conseller de CIU, simultàniament a l’èxit sindical de la vaga del 14 de desembre de 1988 i en resposta a aquesta situació, a partir de 1990, llença la proposta d’una renda mínima d’inserció per a persones sense ingressos alternatius. Aquest Programa Inter-departamental de Renda d’Inserció, elaborat conjuntament pel Departament de Treball i el de Benestar Social, va significar en bona mesura una resposta positiva a les pressions sindicals i d’ajut als ciutadans més necessitats, preocupació aquesta fonamental en l’Ignasi.

També al 1990, Farreres com a Conseller crea el Tribunal Laboral de Catalunya, com alternativa de mediació i agilització dels conflictes laborals.

Dins la seva segona legislatura, Farreres va crear el dit Servei Català d’Ocupació, tot desenvolupant  una xarxa informàtica que reunís les dades dels oferents de força de treball i les demandes de les empreses, per tal de facilitar la combinació d’ofertes i demandes, tot encreuant la informació.

Coherent amb les seves responsabilitats i actuacions com a Conseller, cal dir finalment, que al juliol de 1995, lluità perquè Foment del Treball i els sindicats CCOO i la UGT, arribessin a elaborar un nou Acord Interprofessional de Catalunya, que intentava negociar bàsicament la reordenació de la negociació col·lectiva, la negociació de la flexibilitat temporal, junt amb altres aspectes de la relació laboral.

L’any 2005, junt amb un grup d’amics, Farreres crea el CENTRE D’ESTUDIS ECONOMICS I SOCIALS (CEES).

Segons els Estatuts del Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES), els fins de l’associació, eren els següents:

“Estudiar i investigar la realitat i la problemàtica econòmica i social catalana, espanyola i europea dins el marc de la globalització i proposar possibles solucions a la mateixa des d’una visió de la societat  basada en la dignitat de la persona, el personalisme i el comunitarisme. Tindrà també per finalitat organitzar debats sobre aquestes qüestions, així com procedir a la seva divulgació i fer arribar els estudis sobre aquestes qüestions, així com procedir a la seva divulgació i fer arribar els estudis i propostes a persones o institucions que hi puguin estar interessats”.

Dins els objectius del CEES, hi figuren les següents línies fonamentals:

• La viabilitat del estat del Benestar.
• La Economia Social de Mercat i la seva concreta aplicació.
• La preocupació per a contribuir a que el País millori, amb preferència sobre les qüestions referents a la educació, la motivació i la emprenedoria.

Entre el 2005 i el 2020, al llarg d’aquests anys, a part dels socis i membres de la seva Junta Directiva, diversos professors i especialistes varen col·laborar en les tasques del CEES, entre ells cal destacar: el catedràtic emèrit d’ESADE, don Eugenio Recio, el catedràtic de la Universitat d’Alcalà, don Santiago Garcia Echevarria, i don Alfredo Pastor, Professor d’Economia del IESE, entre molts altres.

Seria llarg d’enumerar l’ampli conjunt d’activitats desplegades per CEES sota la Direcció i Presidència d’Ignasi Farreres en aquests anys; taules rodones, sopars-debat i publicacions, formen una molt ampla corona d’actuacions. No obstant, per la seva continuïtat al llarg dels anys, cal destacar els Programes de Radio que ha pilotat CEES.

Durant més de dotze anys, CEES va  portar a terme junt amb Ràdio Estel, un programa de radio a efectes de potenciar i divulgar a la societat, els valors humans positius (i combatre’n els contravalors) que poden trobar-se o inspirar activitats de caire econòmic i/o social, i les diferents institucions, entitats i empreses que canalitzen aquelles activitats, amb la finalitat de procurar lluitar per la dignitat integral de les persones.

Aquest programa setmanal de ràdio d’una hora de duració, sota el lema  inicial de “5 cèntims” i posteriorment  titulat “Economia amb Valors”, consistia amb una entrevista amb una personalitat o especialista sobre el tema proposat, més una tertúlia sobre temes d’actualitat.

Políticament, Ignasi Farreres va ser sempre un home d’Unió Democràtica de Catalunya, afiliat des del llunyà any 1976, si bé mai no es presentà com a candidat a cap contesa electoral, jugà dins de Unió un  paper fonamental  donant suport al seu President Josep Antoni Duran i Lleida. Va ser Secretari General d’Unió a l’any 1996 i President del Partit al 1999,   però dimití el novembre del 2000 en ser investigat per l’anomenat “cas Treball” de desviació de fons públics, del qual fou totalment absolt a l’any 2009.

Amb la desaparició d’Unió Democràtica de Catalunya Farreres,  conseqüent amb la seva ideologia i línia política, va figurar com un dels fundadors de la plataforma catalanista no independentista, “Units per Avançar”, partit polític de línia humanista, catalana i democristiana.

Una prova fefaent de la transversalitat política i social de l’Ignasi Farreres, va quedar demostrada en l’homenatge i record que se li va tributar  el 22 de març del 2021, quan en un acte multitudinari fet per via telemàtica. Un ampli ventall de personalitats polítiques, sindicalistes i membres de la societat civil, varen glosar el sentiment social i humanitari de la ideologia que va moure a Farreras al llarg de la seva vida.

Bibliografia:

Homenatge a Ignasi Farreres: http://www.youtube.com/watch?v=3bhJXh__kko

Web del Centre d’Estudis Economics i Socials (CCES) http://.www.ceesocials.org