“Prevenció abús sexual a menors: el silenci, la pitjor ajuda” – Editorial Programa Plusvàlua 18/05/17
publicat per Secretaria
Editorial Programa Plusvàlua 18 de maig de 2017
“El silenci, la pitjor ajuda: prevenció de l’abús sexual a menors”. Carla Gràcia, Directora del programa Plusvàlua.
Segons el balanç de delinqüència publicat el passat mes de febrer pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, els fets penals han disminuït en general un 2%, en una caiguda sostinguda des del 2012. Segur que la millora de l’economia ha tingut força a veure. Tanmateix, les denúncies per abusos sexuals a menors van créixer un 68,5% i van arribar a 713 casos l’any passat. Així mateix, les agressions sexuals, també a menors, s’han disparat un 28,9% i arriben ja als 254.
De cada 100 nens i nenes, 15 pateix algun tipus d’abús sexual, però només un d’ells arriba a la policia. Això vol dir que aquests 713 casos d’abusos sexuals i aquests 254 casos d’agressions sexuals són un percentatge molt petit de la realitat que pateixen els nostres infants.
La denúncia dels abusos o de les agressions sexuals és difícil perquè sovint, el menor se sent responsable de la situació o bé té por de l’agressor i de les conseqüències que el cas es faci públic.
En aquest sentit, i tal com apunta el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, l’abús sexual infantil està infradetectat i hi ha mancances en molts nivells diferents de l’administració, tant pel que fa a la detecció dels casos com en la prevenció, el tractament i la formació dels professionals.
Les víctimes d’abusos sexuals durant la infància o adolescència pateixen conseqüències psicològiques importants que poden portar a la depressió, a l’ansietat, a la confusió de la identitat sexual, a sentiments profunds de culpa, a un desenvolupament desequilibrat de la sexualitat, hipocondria, insomni, malsons, dèficit d’atenció i de memòria o trastorns alimentaris, entre d’altres.
Qualsevol forma de violència sexual contra els nens i les nenes és un problema social que té conseqüències en la seva vida, en el seu entorn i en tots i cadascun dels contextos en els quals el nen o la nena víctima es desenvolupa. Cal que estem alerta, com a societat, en tots els nostres àmbits, per tal d’assegurar una protecció dels nens i nenes contra aquest tipus de violència. No ens ho podem permetre.
