“Situació de les Llars Infantils de Catalunya” – Editorial Programa Plusvàlua 01/06/17

2 de juny de 2017

publicat per Secretaria

Les llars d’infants, una necessitat

A Catalunya hi ha una llarga tradició pedagògica que vetlla pels infants de la primera edat.En aquest sentit, és clara l’atenció que reclamen els primers anys de la vida els infants, en què l’activitat educativa és inseparable de l’assistencial i en què l’atenció de les necessitats físiques i afectives de l’infant està molt per sobre de l’activitat acadèmica. Aquesta consideració, aquesta diferència és el que ha donat i dóna sentit a les nostres llars d’infants o escoles bressol.

Per aquest motiu considerem que és causa de sorpresa i d’inquietud que ara, el Consell Escolar de Catalunya s’afegeixi al corrent espanyol de matar tot el que és gras i que, per mitjà de les ponències d’«Ara és demà», sotmeti a debat la conveniència de l’escolarització a partir dels dos anys en centres d’Infantil i Primària.

Que algunes administracions autonòmiques hagin emprès aquest camí, té unes raons fàcils de suposar si partim de la perspectiva dels interessos polítics. Però en absolut si el que valorem són les necessitats de l’infant i de les famílies.

Es pot arribar a vendre a la ciutadania com un progrés el fet que tots els infants estiguin escolaritzats a partir dels dos anys. Però des d’una visió favorable als interessos de la infància, i també  de les famílies, les conseqüències són negatives. En primer lloc, per la singularitat de l’atenció que demanen els nens i nenes a aquestes edats, però també per la importància de la proximitat del centre i per la necessitat d’una gran flexibilitat horària i de contacte amb les famílies, dins i fora de l’aula.

L’escolarització a partir dels dos anys tindria encara un altre efecte pervers. Sense els alumnes d’aquesta edat, les llars d’infants o escoles bressol esdevindrien establiments residuals sense possibilitat de supervivència econòmica. D’aquesta manera s’acabaria interrompent també l’atenció que avui ofereixen als infants de zero i d’un any.

No és estrany, doncs, que el discurs encetat pel Consell Escolar de Catalunya generi una gran inquietud entre les famílies i entre els professionals coneixedors de les exigències pròpies de la primera infància.

 

 


Publica el teu comentari