“Dormir al carrer” – Editorial programa Plusvàlua 1/2/18

Editorial Programa Plusvàlua 

“La realitat de les persones que dormen al carrer”. Joan Elias, Vicepresident del CEES

Tots els signes apunten a un empitjorament del problema de la manca d’habitatge a la nostra societat. La crisi dels darrers anys ha deixat sense feina a moltes persones i a altres els ha suposat un nivell d’ingressos insuficient per mantenir un nivell de vida digne. A més, els preus dels habitatges segueixen pujant i els lloguers s’han disparat.

La manca d’habitatge pot respondre a altres raons: situacions de pobresa, migració, envelliment, problemes de salut, trencaments familiars, etc. En qualsevol cas, les persones sense llar s’enfronten a una expectativa de vida reduïda, problemes de salut, discriminació, aïllament i barreres d’accés als serveis i beneficis públics bàsics.

Tenir accés a un habitatge digne i formar part de la societat és crucial per permetre a la gent realitzar tot el seu potencial i contribuir de forma positiva a la societat. Les polítiques dirigides i integrades que mitiguen l’impacte global de la manca d’habitatge són bons exemples d’inversions amb altes taxes de rendibilitat. Proporcionar habitatges permanents i mesures de suport per a persones sense sostre i prevenir les circumstàncies que poden provocar la manca d’habitatge té beneficis socials i econòmics a llarg termini, incloent una menor despesa pública en refugis i serveis de suport a crisi, assistència sanitària, major ocupació, majors ingressos fiscals i menors costos del sistema judicial, tot contribuint a una millor cohesió social.