«La Mentida», de Ramon Roig

La  mentida

La veritat o la sinceritat sembla que han caigut en desús. Mentir es còmode, fàcil, fer veure o explicar la realitat es dur, perquè s’ha de lluitar i treballar en conseqüència, etiquetem persones, intel•ligències, vides, i lo fàcil es estar en el nostre mon, còmodament i no fer res, i dir “els demes son culpables del que passa i hem passa”.

La mentida s’ha instal•lat en la nostre societat, en diversos àmbits, es ven aparença, imatge, poder, rellevància social, etc.. Sembla , que cada vegada més, que per triomfar s’ha de ser un bon manipulador de la realitat i no passa res, com si fos acceptat com a part del joc democràtic , convertint-ho com exercici social, si tothom menteix perquè no ho puc fer jo?.

Però quan es critiquen les mentides, des de qualsevol àmbit , el que ho fa li diuen que esta fen demagògia . Estem tan acostumats a sentir aquest llenguatges tan moletejats (quin eufemisme ), en que lo evident es difumina i pren un cos totalment diferent .

Hi ha persones corrents que des de la raó, lluiten per ha trobar el perquè i la veritable realitat.

Aquesta situació actual ens ha de servir per reajustar tot allò que te la necessitat de créixer, per això hi ha gent que orienta fàcilment la seva vida sota qualsevol circumstancia i d’altres que necessiten estar permanentment immersos en aquest mon irreal per tal de poder suportar el dia a dia. Cal que ens donem compte d’aquests errors, i que posem remei perquè si no se’ns pot convertir en una malaltia de difícil curació. Però també hem de veure fins a quin punt en som culpables del desenvolupament d’aquesta malaltia on el respecte, la dignitat, i molts d’altres valors estiguin desapareixent

Es veritat, oi ?

Ramon Roig